Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Si continúas navegando, estás aceptando nuestra política de cookies. Pero puedes cambiar la configuración en cualquier momento. Más información

Aceptar

Fes-te'n soci/a

Alimentació - Ous

Animals implicats

Guatlles, Gallines

Abast de la problemàtica

Internacional

Àmbit d'actuació de FAADA

Internacional

Descripció

Hi ha 46 milions d’aus a Espanya, gairebé la mateixa xifra que persones al nostre país. On són aquestes aus? Quan va ser l’última vegada que vam veure una gallina? La resposta és ben senzilla però no és agradable: estan confinades a les granges.

Amb tants milions d’aus censades a l’any a Espanya, el nostre país se situa en segona posició com a productor d’ous dins de la Unió Europea que, a la vegada, també és el segon productor d’ous a nivell mundial. Per aconseguir aquests nivells de producció (7.350 tones d’ous recollits l’any 2015 a la UE) es necessita tenir les aus confinades en granges intensives i produint a un ritme superior al qual ho farien de forma natural.

Els animals arriben a pondre un ou al dia gràcies a dos factors: la selecció genètica de les gallines que més ous ponien i l’alteració dels seus ritmes biològics per aconseguir que siguin actives més hores al dia.

Però, com són les gallines en realitat? Són animals sensibles, que tenen tot el seu cos fràgil cobert de receptors i que no toleren bé els canvis a l’entorn quan estan subjectes a molt estrès. Al seu estat natural, cuiden dels seus pollets des del primer dia i els protegeixen sota les ales. Això no passa a les granges, on els treuen els ous i les gallines no arriben a viure més enllà dels 18 mesos d’edat, quan ja han arribat a la maduresa, comencen un procés conegut com a “muda”. Durant aquest procés, deixen de pondre tants ous, per la qual cosa als grangers els convé aleshores enviar-les a l’escorxador perquè se sacrifiquin.

Les gallines són animals molt actius durant les hores de llum en què aprofiten tot el seu entorn per buscar menjar per elles i pels seus pollets, picotejant per totes bandes. Gaudeixen dels banys de sorra, desplegant les ales arran de terra per poder-se desparasitar. També recullen elements de la naturalesa per poder niar prop d’on estan vivint. A les granges, en viure en gàbies més petites de les dimensions d’un ordinador portàtil estàndard i no disposar de materials per poder fer els seus nius, es disparen els nivells d’estrès i es poden arribar a autolesionar. La forma més comuna de fer-se mal i canalitzar l’energia consisteix a arrancar-se les plomes.

També són animals territorials amb una forta jerarquia que entre elles coneixen i respecten. Tanmateix, en viure amuntegades les unes a les altres, sense espai per poder ni tan sols obrir les ales, poden arribar a agredir-se entre elles i provocar-se ferides.

A més, la falta de foscor provocada per les 15 hores de llum artificial al dia a la qual són sotmeses en força la producció i en redueix el descans.

De la mateixa manera que succeeix amb altres espècies, molts dels animals moren de camí a l’escorxador als camions a causa de les lesions i l’estrès que pateixen durant el viatge. En el cas de les aus, a més, en ser tan fàcil de manejar-les, els operaris les carreguen al camí subjectant-les per les potes posteriors de forma ràpida i brusca, per la qual cosa moltes lesions es produeixen en aquell moment.

Al nostre informe, a continuació, veiem tota la informació sobre les condicions de vida de les aus a les explotacions ramaderes d’Espanya.

 

Informe sobre la indústria dels ous

 

Actuació FAADA

  • Hem coproduït el documental EMPATIA, estrenat l’any 2017 als principals cines d’Espanya.
  • Promocionem els “Dilluns Sense Carn” com a primer pas per adoptar una alimentació 100% vegetariana.
  • Oferim cursos de nutrició vegana i informació rellevant pel que fa a l’alimentació.
  • Som membres d'Eurogroup for Animals i difonem campanyes europees per a l’enduriment i la millora de les lleis que regulen el benestar dels animals utilitzats per al consum.
  • Donem suport a restaurants i iniciatives vegetarianes o veganes.

Què pots fer tu?

  • Informa’t sobre les opcions que no contenen productes d’origen animal.
  • Informa’t sobre els diferents sistemes de producció, llegeix les etiquetes i escull treure els animals de la teva cistella de la compra.
  • Explica als teus coneguts o conegudes l’impacte que la seva dieta genera al món.
  • Empatitza amb el patiment dels animals i pensa a fer un canvi, per petit que sigui, al teu dia a dia.
  • Contracta l’ajuda d’un nutricionista/dietista que sigui col·legiat per poder planificar una dieta especialitzada i adaptada a les teves necessitats concretes en cas de necessitar-lo.
  • Demana ajuda per portar una alimentació vegana en blogs especialitzats o fòrums d’internet.
  • Proposa al teu restaurant favorit o al menjador de l’escola o de la teva feina, que ofereixin menús vegetarians i/o vegans ben elaborats i planificats com a opció diària.
  • Ajuda’ns a difondre EMPATIA i la resta de materials informatius de la nostra web.

Causes relacionades