Hi ha 46 milions d’aus a Espanya, gairebé la mateixa xifra que persones al nostre país. On són aquestes aus? Quan va ser l’última vegada que vam veure una gallina? La resposta és ben senzilla però no és agradable: estan confinades a les granges.
Amb tants milions d’aus censades a l’any a Espanya, el nostre país se situa en segona posició com a productor d’ous dins de la Unió Europea que, a la vegada, també és el segon productor d’ous a nivell mundial. Per aconseguir aquests nivells de producció (7.350 tones d’ous recollits l’any 2015 a la UE) es necessita tenir les aus confinades en granges intensives i produint a un ritme superior al qual ho farien de forma natural.
Els animals arriben a pondre un ou al dia gràcies a dos factors: la selecció genètica de les gallines que més ous ponien i l’alteració dels seus ritmes biològics per aconseguir que siguin actives més hores al dia.
Però, com són les gallines en realitat? Són animals sensibles, que tenen tot el seu cos fràgil cobert de receptors i que no toleren bé els canvis a l’entorn quan estan subjectes a molt estrès. Al seu estat natural, cuiden dels seus pollets des del primer dia i els protegeixen sota les ales. Això no passa a les granges, on els treuen els ous i les gallines no arriben a viure més enllà dels 18 mesos d’edat, quan ja han arribat a la maduresa, comencen un procés conegut com a “muda”. Durant aquest procés, deixen de pondre tants ous, per la qual cosa als grangers els convé aleshores enviar-les a l’escorxador perquè se sacrifiquin.
Les gallines són animals molt actius durant les hores de llum en què aprofiten tot el seu entorn per buscar menjar per elles i pels seus pollets, picotejant per totes bandes. Gaudeixen dels banys de sorra, desplegant les ales arran de terra per poder-se desparasitar. També recullen elements de la naturalesa per poder niar prop d’on estan vivint. A les granges, en viure en gàbies més petites de les dimensions d’un ordinador portàtil estàndard i no disposar de materials per poder fer els seus nius, es disparen els nivells d’estrès i es poden arribar a autolesionar. La forma més comuna de fer-se mal i canalitzar l’energia consisteix a arrancar-se les plomes.
També són animals territorials amb una forta jerarquia que entre elles coneixen i respecten. Tanmateix, en viure amuntegades les unes a les altres, sense espai per poder ni tan sols obrir les ales, poden arribar a agredir-se entre elles i provocar-se ferides.
A més, la falta de foscor provocada per les 15 hores de llum artificial al dia a la qual són sotmeses en força la producció i en redueix el descans.
De la mateixa manera que succeeix amb altres espècies, molts dels animals moren de camí a l’escorxador als camions a causa de les lesions i l’estrès que pateixen durant el viatge. En el cas de les aus, a més, en ser tan fàcil de manejar-les, els operaris les carreguen al camí subjectant-les per les potes posteriors de forma ràpida i brusca, per la qual cosa moltes lesions es produeixen en aquell moment.
Al nostre informe, a continuació, veiem tota la informació sobre les condicions de vida de les aus a les explotacions ramaderes d’Espanya.
Informe sobre la indústria dels ous
Gallinas en España: la transición del sistema
Altres fonts
Informe FAADA sobre la transició cap a un sistema de gallines ponedores sense gàbies a Espanya
Informes del Consum Alimentari a Espanya
Informació dels sectors ramaders del MAPAMA
Informe de l'OMS: Carcinogenicitat del consum de carn vermella i de la carn processada
Compassion in World Farming
Unió Vegetariana Espanyola
Documental Empatia
PETA vegà
HappyCow