Els peixos i els altres éssers que habiten al mar són els grans desconeguts. Què en sabem realment?
Primerament, cal aclarir que quan parlem de “peix” ho fem per facilitar-ne la lectura i perquè així és la categoria alimentària en què són englobats aquests animals. Però dins d’aquest grup hi entrarien els peixos, crustacis i alguns mol·luscs.
Gràcies al creixent consum d’animals marins, als últims 50 anys hem arribat a exterminar fins a un 90% de les espècies conegudes de peixos. Aquest fenomen, juntament amb la sobrepesca, ha arribat també a eliminar fins un 30% d’altres espècies de forma col·lateral.
Se sap, per un estudi realitzat de forma minuciosa, que el total d’animals sacrificats per al consum ascendeix al bilió (mil milions) l’any. En aquesta comptabilitat, tanmateix, ni tan sols apareixen els animals de rebuig, els criats amb tècniques d’aqüicultura, les captures no notificades o la pesca fantasma. Les seves vides importen tan poc, que se solen comptabilitzar per tones, i no per individus.
Tot i això, els peixos també tenen capacitat de sentir. Compten amb un cervell semblant al d’altres vertebrats, malgrat que sigui més petit i de menor complexitat, amb nociceptors i neurotransmissors, se’ls atribueixen emocions bàsiques i poden arribar a patir estrès crònic davant de situacions que es prolonguen en el temps. A més, compten amb sofisticats sistemes de supervivència com els electroreceptors, comuns en taurons o rajades, amb què es poden ubicar i poden ubicar els altres a l’espai, ja que l’aigua condueix molt millor l’electricitat que l’aire.
El 90% de les poblacions de peixos de grans dimensions han estat exterminats en els últims 50 anys.
Els crustacis també tenen estructures sensorials complexes i s’ha comprovat que eviten situacions que són doloroses. Poden viure vides longeves, com les llagostes, que poden arribar als 100 anys d’edat. I està demostrat en cefalòpodes com ara els pops, que són animals capaços d’aprendre i d’utilitzar eines de forma bàsica, a part de tenir bona memòria.
Tot i això, els mètodes per capturar-los i la matança són diversos, i sempre es busca la major comoditat i benefici per l’ésser humà. La pesca pot consistir en malles, hams, arpons, trampes o rampins.
La pesca d’arrossegament, a més de matar peixos, és molt comú que atrapi animals com ara tortugues, dofins o rajades. I, malgrat que els pescadors solen tornar-los al mar, és més que probable que aquests animals morin o es lesionin durant la captura i devolució. A la pesca amb hams, els peixos acaben agonitzant durant dies.
L’aqüicultura enfocada a la criança de peixos i altres espècies, presenta els mateixos problemes que l’agricultura intensiva en altres animals: engreix mitjançant alimentació amb pinsos, selecció genètica, confinament i amuntegament, variació de la temperatura que es tradueix en malformacions per als animals (com les doloroses malformacions espinals), problemes de territorialitat i agressivitat, danys a les aletes i una probabilitat més alta de patir infeccions.
Estem exhaurint els oceans i la vida que hi habita, per elaborar productes tals com la farina, l’oli de peix, pinsos, biodièsel, quitosan, pigments naturals, etc., tots substituïbles per ingredients d’origen vegetal. Escollir opcions menys cruels per consumir, com les nutritives algues, és una decisió valenta i responsable per als animals i el planeta.
A continuació, el nostre informe sobre el sector i les característiques d’aquests animals.
Informe sobre la indústria del peix