La Llei 5/1997, de 24 d'abril, de protecció dels animals de companyia prohibeix “la cria i comercialització dels animals sense les llicències i permisos corresponents”, és a dir, entre particulars. A més, en moltes comunitats autònomes, per exemple a Catalunya, també és il·legal la difusió de qualsevol transacció amb animals entre particulars si no estan registrats com a nucli zoològic, hi hagi diners pel mig o no. Tanmateix, falten mitjans per assegurar el compliment de la Llei, amb la qual cosa la cria d’animals s’ha descontrolat, ha provocat un augment en el número d’abandonaments, i un empitjorament de les condicions de vida dels animals, a banda de potenciar l’economia submergida.
Estem parlant d’un mercat que fomenta la convivència no respectuosa, la sobrepoblació i l’abandonament, a banda d’incórrer en infraccions legislatives i fiscals.
L’any 2015, el govern va plantejar la possibilitat d’una regulació del sector de compravenda i va intentar posar fre a la cria il·legal, però finalment el document es va convertir en unes simples guies voluntàries de bones pràctiques.
Segons un estudi realitzat per la Comunitat Europea, es calcula que hi ha uns 32.000 criadors a la UE, dels quals el 87% ho són per hobby i un 13% professionalment. El 42% del comerç de gossos i el 22% de gats és il·legal.
Sabem que hi ha molt romanticisme entorn al tema. Inclús a les pel·lícules emblemàtiques per a la infància és comú veure amb tendresa el part a casa de la gossa de la família. Si bé comprenem l’alegria que això pot portar, creiem que hem d’anar una mica més enllà. De la mateixa manera que passa amb la resta de vèrtex de la compravenda d’animals, la cria entre particulars suposa conseqüències molt nefastes.
A nivell estatal
A Catalunya