Les espècies invasores són animals o plantes que es desenvolupen fora de la seva àrea de distribució natural. Així doncs, quan parlem de fauna exòtica invasora ens referim a espècies d’animals que han estat transportades i introduïdes per l’ésser humà (amb intencionalitat o no) en un hàbitat que no és el seu, i que ha aconseguit sobreviure, establir-s’hi i escampar-se.
Les espècies exòtiques invasores suposen un perill potencial per a l’ecosistema original, tant per a la flora com per als animals de la fauna autòctona, sobre tot quant a competència de recursos i nínxols ecològics, introducció de noves malalties, depredació, canvis a la cadena tròfica, etc. Així, realitzen un greu impacte negatiu com ara canvis significatius a la composició, l’estructura o els processos dels ecosistemes.
Els animals exòtics són introduïts per l’home, ja sigui accidentalment o no, en un territori que no és el seu. L’ésser humà és el responsable de l’extracció dels animals del seu hàbitat natural i introducció en un d’estranger. Els animals són transportats i comercialitzats per a l’ús de l’ésser humà. De totes maneres, moltes vegades acaben al medi natural, ja sigui per fugues, solta intencionada o per abandonaments.
No totes les espècies són invasives, ni ho són en qualsevol lloc o moment: depèn de molts factors. Així doncs, un animal que pot ser potencialment invasor a Espanya, a un altre país on les condicions ambientals canvien pot ser que ni sobrevisqui.
S’estima que només 1 de cada 10 animals capturats al seu hàbitat per al comerç sobreviu, a causa de la captura i de les dures condicions de transport.
A Espanya, la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, defineix una espècie exòtica invasora com “aquella que s’introdueix o s'estableix en un ecosistema o hàbitat natural o semi natural i que és un agent de canvi i amenaça per a la diversitat biològica nativa, ja sigui pel seu comportament invasor, o pel risc de contaminació genètica”. Aquesta mateixa llei va establir que les administracions competents han de prohibir la introducció d’espècies estrangeres quan es considerin susceptibles de competir amb les autòctones. A més, va crear a l’article 61.1 el Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores, en què s’han d’anar incloent totes les espècies que representen una amenaça a la diversitat autòctona del territori espanyol. Finalment, per regular aquest catàleg, es va aprovar el Reial Decret 630/2013, de 2 d’agost.
Com es controlen les espècies exòtiques invasores? La prevenció seria ideal. Però és molt difícil predir quines espècies són susceptibles d’establir-se i envair cada ecosistema. Qualsevol espècie introduïda és susceptible d’escapar cap a hàbitats naturals i establir-se. Així que és fonamental controlar les importacions d’animals al·lòctons.
Des de les entitats de protecció animal, defensem que restringir el comerç d’animals salvatges estrangers seria una de les millors prevencions i solucions per evitar més o noves espècies invasores. Les administracions, en canvi, opten per actuar una vegada s’ha detectat el problema. La detecció de la invasió no acostuma a ser immediata, cosa que seria adequada per poder tenir una ràpida resposta, si no que sol ser quan el problema ja és massa gran. Les administracions opten per la erradicació de l’espècie invasora, malgrat que no sempre és possible i és aleshores quan es procedeix al control de la població invasora, per tal que, com a mínim, els danys ecològics i socioeconòmics siguin els mínims possible, i s’oblida completament els interessos d’aquests animals a viure i ser respectats.