Una gran varietat d’armes, agents biològics i químics, i inclús bombes nuclears, es proven cada any en animals. També es realitzen proves de resistència en condicions extremes o experiments per a provar tècniques quirúrgiques militars en animals.
Espanya, Alemanya, Bèlgica, Croàcia, Bulgària, França, Itàlia i Portugal, entre altres, no experimenten amb animals en els seus entrenaments mèdics militars. Mentre que EUA, Canadà, la Gran Bretanya, Dinamarca, Noruega i Polònia sí que ho fan.
Es té molt poca informació sobre la investigació militar en animals, ja que la gran majoria es realitzen en laboratoris pertanyents al govern federal, per la qual cosa cap administració té autoritat per inspeccionar-los o controlar-los.
Als EUA, la gran majoria d’aquests animals, gairebé un 80%, són utilitzats per l’Exèrcit, la Força Aèria, la Marina, la NASA i els laboratoris no afiliats del Departament de Defensa. A la Gran Bretanya se sap que es realitzen experiments amb milers d’animals a Porton Down, el laboratori del Ministeri de Defensa.
Principalment utilitzen porcs i cabres, encara que en l’experimentació militar també és molt freqüent l’ús de rates, conills i fures.
Entre l’any 2014 i 2016 es van dur a terme 7.373 experiments amb animals a Porton Down, el laboratori del Ministeri de Defensa a Gran Bretanya. En aquests experiments, hi van formar part 124 primats, 158 porcs i 439 conills d'índies, entre altres.
L’ús dels animals per a la investigació militar s’ha criticat no només pel sofriment dels animals, sinó també per l’alt cost i per ser irrellevant per als humans. A més, la majoria dels experiments militars en animals es realitzen sense cap tipus d’anestèsia per a l’animal.
El número més gran d’experiments es porta a terme per provar armes. Es proven primer en animals per saber com podrien fer mal als humans. Aquestes proves són de crueltat severa, degut al gran nivell de dolor al qual se sotmet els animals, a més del gran percentatge de morts directes que causa. També es prova la resistència a assalts físics (com l’exposició a diòxid de carboni, gasos i altres substàncies químiques, descàrregues elèctriques, etc.) i la resistència a condicions adverses (com pressions i temperatures extremes). També s’ha arribat a fer mal a animals per tal que metges militars es poguessin entrenar, intentant curar-los.
Altres fonts
Protecció dels animals utilitzats per a experimentació i altres propòsits científics
Directiva 2010/63/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de setembre de 2010, relativa a la protecció dels animals utilitzats per propòstits científics
Informes anuals de l'ús d'animals en la investigació i docència