Vestimenta - Llana
Animals implicats
Llames, Ovelles, Conills, CabresAbast de la problemàtica
InternacionalÀmbit d'actuació de FAADA
EspanyaDescripció
La llana és una fibra natural que s'obté de les ovelles i altres animals com les llames, les alpaques, els guanacs, les cabres o els conills, mitjançant un procés denominat esquila o esquilat. En l'actualitat, la majoria de llana que utilitzem és d'ovella. Per obtenir suficient llana de cada ovella, els éssers humans han creuat diferents races fins a aconseguir les que més fibra generen.
En la naturalesa, la llana serveix als animals per protegir-se del fred i de la calor i muden dues vegades l'any. En canvi, les espècies explotades pels humans no perden els cabells, d'aquesta manera se'ls poden tallar una o dues vegades l'any per utilitzar-lo en la confecció de roba.
Algunes races d'ovella tenen tanta llana que, entre els plecs de la pell i amb la suor que se'ls acumula, es fan caus de paràsits i bacteris que provoquen que augmentin els riscos de patir malalties i infeccions. Una d'aquestes pot ser la miasis, una infecció de la pell causada per larves de mosca que troba el millor niu per dipositar els seus ous en la pell de les ovelles.
L’any 2015 es van esquilar un total de 12.835.900 animals (un 3,8% més que l’any 2014), per a una producció total de 23.336 tones de llana.
Les ovelles
Les ovelles són animals gregaris, sensibles i emocionalment complexos. Estableixen relacions socials amb les seves cries i altres membres de la seva comunitat ja que estan en els seus grups per protegir-se dels perills.
Tenen memòria: poden distingir entre diferents individus així com reviure situacions traumàtiques durant un temps.
Les ovelles estableixen vincles afectius amb el seu grup social i la seva família i senten por quan són separades del mateix o quan se'ls acosta un estrany.
Sistema de producció
L’esquila és el procés d’extracció de la llana. Es realitza una vegada l’any, per aleshores esperar que la llana creixi una altra vegada durant els següents dotze mesos i així tornar a esquilar una altra vegada abans de l’estiu. En zones més temperades, es pot arribar a esquilar a les ovelles fins a dues vegades l’any.
Per esquilar, antigament s’utilitzaven unes tisores, però actualment això es fa amb màquines elèctriques. Es comença per la panxa, aleshores les extremitats i finalment pel cap i el coll. L’inconvenient que té l’ús de les tisores mecàniques és que va deixant el cuir de l’animal sense greix i desprotegit. L’ovella tarda aproximadament 20 dies en reconstruir l’estructura de la llana i protegir-se amb greix. Contràriament el tall manual, cal tenir en compteque s'hauria de fer sempre el tall ben a ras de la pell, i per tant hi ha una probabilitat més alta de tallar-li la pell i fer al a l'animal.
Les ovelles són animals sensibles i espantadissos i el fet d'agafar-les per a esquilar-les els pot provocar molt d'estrès. A més, els tècnics han d'estar molt ben formats per assegurar que l'esquila es realitza correctament i tenir el temps necessari per dedicar-s'hi sense pressa. Però això no sempre passa i de vegades no es presta prou atenció a si es talla la pell dels animals o a si se'ls fa mal subjectant-les.
Quan les ovelles deixen de servir per a l’obtenció de la llana, són portades a l’escorxador per consumir-ne la carn.
Miasis i mulesing a Austràlia
La indústria de la llana sempre ha buscat la raça que produeixi quantitats majors de llana, com la raça merina. Per això, s'han creuat durant anys diferents races d'ovelles per aconseguir la pell més arrugada que produeixi una major quantitat de llana. Però una major quantitat d'arrugues és perjudicial per a les ovelles, ja que incrementa la seva sudoració i augmenta la probabilitat que les mosques dipositin allà les seves larves i acabin causant una infecció (miasis).
Austràlia és el principal exportador mundial de llana de raça merina. Per combatre la miasis sotmeten les ovelles a una cruel pràctica anomenada “mulesing”, que consisteix a realitzar un tall a la zona que rodeja l’anus per així atraure les mosques per tal que hi dipositin les larves i no a la resta de la pell, per tal de no perjudicar la llana. Aquesta pràctica es realitza sense cap tipus d’analgèsic de forma habitual.
Actuació FAADA
- Des de FAADA, conscienciem i divulguem material educatiu sobre la problemàtica relacionada amb l’ús de pells, pèls i plomes d’animals.
Què pots fer tu?
- Transmetre i difondre la problemàtica relacionada amb l’ús de pells d’animals, pèls i plomes. Com viuen els animals, el patiment que pateixen i les alternatives que hi ha.
- Escull sempre no comprar roba ni complements fets de pell, cuir, etc. així com qualsevol objecte (catifa, sofàs, etc.) fet amb pell animal. Mirar les etiquetes o preguntar abans sempre és una bona opció. Hi ha nombroses alternatives de teixits sintètics que protegeixen tant o més de les baixes temperatures, són més lleugers i no impliquen la mort injustificada dels animals.
- Llegeix bé les etiquetes dels productes rivetejats amb pell. Si no indica clarament l’origen i no en pots estar segur, no ho compris. No pensis que perquè la peça de roba és econòmica ha de ser de pell sintètica. Els venedors no sempre saben si el pèl és real o no, assegura-te’n que no ho sigui.
- Demana a les botigues que venen productes de pèl que deixin de fer-ho o que com a mínim separin la real de la sintètica i indiquin clarament l’origen.
- Si reps catàlegs d’empreses que venen productes de pell, expressa el teu rebuig de forma educada però rotunda.
- Si disposes de productes de pell, fes-los arribar a un refugi d’animals que ho utilitzaran per mantenir les cries calentes.
