Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Si continúas navegando, estás aceptando nuestra política de cookies. Pero puedes cambiar la configuración en cualquier momento. Más información

Aceptar

Fes-te'n soci

Vestimenta - Pells

Animals implicats

Coipús, Óssos rentadors, Visons, Guineus, Gats, Gossos, Foques, Conills, Xinxilles, Serps, Castors, Cocodrils, Llops, Coiots

Abast de la problemàtica

Internacional

Àmbit d'actuació de FAADA

Espanya

Descripció

Quan parlem de pells hem de distingir primer la procedència: pot ser de granges o d’animals capturats. Veurem totes dues en detall.

Granges

La major part de les pells procedeixen de granges i no d’animals salvatges capturats. Les granges de pelleteria són granges de cria d’animals que tenen com a objectiu principal obtenir les pells dels animals.

De la gran varietat d’animals que hi ha d’origen salvatge que s’utilitzen en la pelleteria, es crien en granges aquells que combinen bé les següents característiques: el pèl té una bona qualitat, hi ha un mercat estable i els que consenten la vida en captivitat una mica millor. Les principals granges pelleteres a Europa es troben a Dinamarca, Noruega, Finlàndia i els Països Baixos. A nivell mundial, la Xina és el major importador i exportador de pells.

La primera granja pelletera va ser de guineus. Actualment les principals espècies criades en granges són els visons i les guineus àrtiques, malgrat que també es crien guineus roges, óssos rentadors, martes gibelines, coipús, xinxilles i conills.

Els animals es troben en instal·lacions de cria massiva i intensiva, confinats en petites gàbies metàl·liques sense cap tipus d’enriquiment ambiental i sense poder portar a terme els comportaments més naturals. Els terres de les gàbies són de reixeta per tal que els excrements caiguin directament al terra i facilitin la neteja. Però els peus d’aquests animals no estan adaptats per recolzar-se a un terra de reixa metàl·lica, cosa que els pot ocasionar lesions i una constant sensació d’inseguretat. L’agut sentit de l’olfacte d’aquests animals es veu afectat per la forta pudor dels seus excrements i orina i la pudor dels excrements dels altres animals engabiats. Les gàbies s’ubiquen una al costat de l’altra de manera que els animals puguin veure’s entre si. Aquesta condició és especialment estressant per a les espècies solitàries, com ara el visó, o espècies amb complexes jerarquies socials, com ara les guineus. A més, el confinament intensiu impossibilita activitats naturals per als animals com córrer, nedar, escalar, cavar o recórrer llargues distàncies.

A causa de l’avorriment, la frustració i la privació d’un ambient biològic i socialment inapropiat al qual no poden adaptar-se, els animals de les granges pelleteres solen mostrar signes clars d’estrès. L’estrès es manifesta portant a terme comportaments estereotipats, que són comportaments repetitius i obsessius sense cap finalitat aparent. Poden mostrar apatia, mossegar-se les ungles, mossegar els barrots de la gàbia, practicar canibalisme amb altres animals a les gàbies, mostrar agressivitat entre ells, moure’s d’un costat a l’altre seguint la mateixa ruta incessantment, etc.

Per fabricar un abric de pell es maten: 12-15 linxs, 10-15 llops o coiots, 15-20 guineus, 60-80 visons, 27-30 óssos rentadors, 10-12 castors o 60-100 xinxilles.

A la indústria pelletera es mata els animals als 7-10 mesos de vida. Però no en el cas de les femelles, que es queden entre 4 i 5 anys a les gàbies, sent forçades a tenir més cries cada any. De cada camada sobreviuen 3 o 4 cries. Els mascles se sacrificaran cap als 7 mesos de vida.

Els animals sovint es crien endogàmicament per seleccionar característiques concretes com ara colors específics, la qual cosa comporta greus anormalitats: sordesa, coixesa, deformitats als òrgans sexuals, anèmia, esterilitat, trastorns del sistema nerviós, sagnat excessiu i alta susceptibilitat a les malalties. També poden limitar i alterar la quantitat de llum diària per aconseguir els efectes desitjats a la pell.

Quant al sacrifici dels animals, els grangers solen utilitzar els mètodes de matança més econòmics, com ara l’asfíxia, l’electrocució, l’enverinament o els gasos. Per a la indústria pelletera, l’important és que la pell no s’esquinci, i aquests mètodes permeten matar els animals sense causar danys a la pell. Als visons americans se’ls sol matar retorçant-los el coll o bé amb monòxid de carboni, per la qual cosa acostumen a morir lentament i de forma dolorosa per asfíxia. A les guineus se’ls sol electrocutar, introduint-los elèctrodes a la boca i a l’anus, de manera que la descarrega elèctrica els mati.

Animals salvatges capturats

El 85% de les pells provenen d’animals criats en captivitat a les granges de pelleteria, mentre que la resta provenen de captures mitjançant trampes posades als seus hàbitats. Llúdrigues, guineus, llops, óssos rentadors, gats salvatges, castors, opòssums, entre altres, són alguns dels animals que es cacen mitjançant aquestes trampes que els agafa per les potes i les destrossen gairebé de forma íntegre.

En general els caçadors només són professionals a les regions on hi ha molts boscos i la caça és abundant, cosa que sol anar lligat a economies pobres. A països on la caça no és abundant, com a Espanya, no hi ha professionals i si s’obtenen pells d’animals caçats és només com a entreteniment. Els caçadors, o paranyer professional, només cacen les espècies en les quals la relació abundància-preu és alta. Però caçar una espècie en excés comporta que durant els següents anys hi haurà menys animals, amb la qual cosa no s’obtindran grans beneficis. A més, al disminuir molt la seva població, se’n dificulta la captura.

Els animals que s’obtenen per a la pell mitjançant trampes, no són els únics que pateixen, ja que les trampes no són selectives i moltes vegades altres animals que no serveixen per aquesta causa, cauen a les trampes. Els que aconsegueixen escapar queden greument ferits, i pateixen pèrdues importants de sang, gangrenes, infeccions o són víctimes fàcils dels seus depredadors. Es calcula que per cada animal desitjat, s’atrapen uns 10 animals de forma accidental. El comerç de pells salvatges ha portat al declivi de nombroses espècies i fins i tot a l’extinció i exterminació d’altres.

Les trampes destrossen ossos, tallen tendons, esquincen la carn i trenquen nervis i provoquen una llarga agonia a l’animal. A causa del dolor, els animals lluiten aferrissadament per escapar. Alguns animals arriben inclús a rosegar-se les potes durant dies i esquinçar-se-les per alliberar-se’n.

Per altra banda, encara que la Convenció de Washington prohibeix la comercialització de pells de certes espècies d’animals salvatges com el guepard, el tigre, el jaguar i els lleopards, es poden atorgar llicències excepcionals. 

 

Actuació FAADA

  • Des de FAADA, conscienciem i divulguem material educatiu sobre la problemàtica relacionada amb l’ús de pells, pèls i plomes d’animals.

Què pots fer tu?

  • Transmetre i difondre la problemàtica relacionada amb l’ús de pells d’animals, pèls i plomes. Com viuen els animals, el patiment que pateixen i les alternatives que hi ha.
  • Escull sempre no comprar roba ni complements fets de pell, cuir, etc. així com qualsevol objecte (catifa, sofàs, etc.) fet amb pell animal. Mirar les etiquetes o preguntar abans sempre és una bona opció. Hi ha nombroses alternatives de teixits sintètics que protegeixen tant o més de les baixes temperatures, són més lleugers i no impliquen la mort injustificada dels animals.
  • Llegeix bé les etiquetes dels productes rivetejats amb pell. Si no indica clarament l’origen i no en pots estar segur, no ho compris. No pensis que perquè la peça de roba és econòmica ha de ser de pell sintètica. Els venedors no sempre saben si el pèl és real o no, assegura-te’n que no ho sigui.
  • Demana a les botigues que venen productes de pèl que deixin de fer-ho o que com a mínim separin la real de la sintètica i indiquin clarament l’origen.
  • Si reps catàlegs d’empreses que venen productes de pell, expressa el teu rebuig de forma educada però rotunda.
  • Si disposes de productes de pell, fes-los arribar a un refugi d’animals que ho utilitzaran per mantenir les cries calentes. 

Causes relacionades

Notícies relacionades