La majoria de plomes són un subproducte de la indústria avícola, com les plomes dels ànecs, les oques o els pollastres. Les característiques de les plomes varien segons l’espècie, edat, sexe i localització al cos de les aus.
La diferència bàsica entre la ploma i el plomissol és el fet que el plomissol compta amb una forma tridimensional, molt més voluminosa que la ploma, que és plana. El plomissol és el material més apreciat per la indústria, ja que es tracta de la ploma procedent del pit i coll de l’animal (d’aus aquàtiques: ànec o oca) i que conforma un aïllant natural. S’utilitza molt com a farciment de roba d’abric i roba de llit.
Els exportadors de plomes i de plomissols són la Xina i Hongria, seguides de Polònia. En total, hi ha prop de 25 països que tenen una producció significativa de plomes i plomissols.
A Europa, la recol·lecció de plomes d’animals vius només està permesa sota estipulacions legals clarament definides, que es regeixen per una sèrie de disposicions. Entre aquestes disposicions, s’hi troba el Conveni Europeu per a la Protecció dels Animals de Granja, la norma sobre el manteniment de les oques als efectes de la plomada i la legislació nacional sobre benestar dels animals.
L’anomenada “muda” només pot portar-se a terme durant el període en què l’au canvia naturalment les seves plomes, quan una nova generació de plomes ha madurat i les antigues cauen. La recol·lecta de les plomes no pot tenir lloc fora de la temporada de muda: la plomada en viu està estrictament prohibida per llei a la Unió Europea. Malgrat això, se sospita que la creixent demanda està convertint aquesta pràctica il·legal en rutinària.
Els ànecs i les oques són les principals espècies explotades per obtenir plomes i plomissol. En el seu hàbitat natural, viuen en parelles o en grups amb forts llaços socials i migren juntes a centenars de quilòmetres cada any. Quan volen ho fan en formacions per reduir la resistència a l'aire, arribant a aconseguir una velocitat de 95 km per hora.
Els ànecs són aus socials que gaudeixen d'estar amb altres animals de la seva espècie. Es passen els dies buscant menjar entre l'herba i en la superfície de l'aigua i dormen junts durant la nit. Els agrada la tranquil·litat i fugen al mínim senyal de perill.
Les oques són animals molt col·laboratius, tenen cura de les seves cries i treballen conjuntament per assolir els objectius del grup.
Expliquem en detall els tres mètodes més utilitzats per eliminar les plomes i el plomissol del cos: post mortem, la plomada en viu i la recol·lecció.
És el mètode més utilitzat on les plomes són retirades dels cossos de les aus després de ser sacrificades per menjar-ne la carn i/o els seus òrgans interns (fetge).
Quan es volen aprofitar, les plomes més importants de les ales i de la cua es treuen després del sacrifici i abans de l’escaldada. La resta de plomes s’obtenen després de l’escaldada.
Aquest mètode consisteix a agafar l’oca o ànec, mantenir-lo pressionat pel coll o les ales i arrancar-ne les “plomes selectives” de la pell. Durant aquest procés en moltes ocasions s’esquinça la pell, per la qual cosa es cus amb una agulla recta (sense anestèsia ni analgèsic) i es deixa que l’au es recuperi fins la següent “recol·lecció de plomes”. Aquest procés es repeteix cada 6-7 setmanes fins al moment en què es mata a l'animal, tret que mori abans pel trauma del procés de la plomada. Per a cada edredó de plomes es necessita utilitzar com a mínim 75 oques. A cada una d’aquestes oques se’ls arranquen les plomes 4 o 5 vegades durant la seva vida.
Consisteix en l’eliminació de les plomes que estan madures, degut al fenomen de la muda. Impica fer una raspallada o pentinada per eliminar les plomes o el plomissol que està llest per caure.
Moltes vegades aquesta metodologia es porta a terme recollint les plomes de centenars d’aus al mateix temps, quan és molt improbable que totes les aus es trobin a la mateixa etapa de muda. A més, les plomes maduren en diferents moments en diferents parts del cos, per la qual cosa algunes plomes poden arrancar-se en viu durant el procés. Alguns estudis han demostrat que els ossos d’alguns animals poden trencar-se o dislocar-se a l’hora de la recol·lecció de plomes.
Les plomes es treuen generalment durant el cicle de muda natural de l’au, que és el moment en què es desfan de les plomes velles i en creixen de noves, cada 6-7 setmanes. Les oques, per exemple, no són alimentades el dia abans de recollir les plomes, per evitar la contaminació de les mateixes amb els excrements. En el cas de les oques que ponen ous, se’n recullen les plomes unes 4 vegades durant la seva vida.