Aproximadament un 15% de la població és al·lèrgica als gossos o gats, però això no significa que al primer símptoma ens haguem de desfer de l’animal. És possible conviure amb un animal de companyia sent al·lèrgic, no és complicat i n’hi ha prou amb prendre unes petites precaucions.
Els al·lèrgens dels animals són proteïnes que, quan es respiren o estan en contacte amb la pell, produeixen una reacció al·lèrgica que provoca que l’organisme produeixi histamina. La histamina pot produir inflor o irritació i dóna lloc als símptomes típics de la rinoconjuntivitis al·lèrgica i l’asma.
Si es produeix algun d’aquests símptomes, no s’ha de perdre la calma. Lamentablement, encara són molts, els metges que recomanen, com a única mesura pal·liativa, desfer-se del gos o gat. És una solució ràpida, poc ètica i que té nefastes conseqüències per als humans i els altres animals: primer, perquè hi ha un vincle afectiu per totes dues parts que es trenca amb l’abandonament i també pot provocar una ferida a l’animal que difícilment se’n podria recuperar; i segon, perquè es contribueix a saturar els refugis d’animals abandonats, quan podria ser evitable amb una mica de precaució.
S’ha demostrat que viure amb un animal durant el primer any de vida redueix la possibilitat de desenvolupar al·lèrgies en un futur, ja que reforça el sistema immunitari. I sovint, els nens superen les al·lèrgies quan creixen.
Aquí us presentem una sèrie de precaucions que es poden prendre si té lloc aquesta situació. No curen les al·lèrgies, però ajuden a controlar la intensitat de les respostes al·lèrgenes i fer que la convivència sigui possible i més tolerable.
Abans de decidir prescindir d’un animal s’ha de pensar en ell i no oblidar el compromís que vam adquirir quan el vam incorporar a la família. És possible viure còmodament amb un animal, malgrat ser al·lèrgic. Només fa falta una bona comprensió de la condició al·lèrgica i el compliment d’algunes mesures preventives.