Salut - Paràsits

Animals implicats

Gossos, Gats

Abast de la problemàtica

Internacional

Àmbit d'actuació de FAADA

Espanya

Descripció

Els paràsits externs, com ara les puces, paparres o flebòtoms, poden trobar-se al pèl o a la pell dels gossos i gats. Actuen de vectors d’algunes malalties que poden arribar a ser greus, per tant, la seva presència és un risc que s’hauria de prevenir. També és important evitar-los, ja que generen molèsties als nostres animals i als que hi convivim. Malgrat que la majoria acostumen a trobar-se al medi ambient, en zones de vegetació i durant els mesos més calorosos o humits, és convenient prendre precaucions tot l’any.

Al final d’aquest apartat, hi trobaràs una breu guia d’insectes i paràsits definits amb més detall per tal que puguis consultar el que necessitis encara que sempre recomanem des de FAADA acudir al teu centre veterinari de confiança per tot allò relacionat amb la salut dels animals amb què convius. No hi ha millor medicina que la bona prevenció.

Per prevenir infestacions de puces, polls, flebòtoms, mosquits o paparres, s’hauria d’aplicar algun d’aquests tractaments: permetrina, fipronil, imidacloprid, deltametrín o selamectina, directament a la pell de l’animal. Es poden trobar en forma d’esprai, pipeta o collar i també hi ha diverses marques. En general, les pipetes s’haurien de posar cada 3 o 4 setmanes, els collars tenen una duració que varia entre 1 i 6 mesos i els esprais acostumen a utilitzar-se per a ocasions puntuals quan l’animal ja està afectat.

Els paràsits interns, com els cestodes, coccidis i nematodes, viuen a l’interior del cos, generalment a l’intestí o inclús al sistema circulatori, i provoquen malestar general, problemes gastrointestinals, anèmia i inclús quadres nerviosos i respiratoris.

Prevenció

Realitzant la prevenció de paràsits externs evites a la vegada el risc que s’infecti dels paràsits que es transmeten mitjançant aquests vectors. De totes maneres, la transmissió oro-fecal és difícil de prevenir en la majoria de casos, ja que no es pot controlar el que un gos o gat ingereix fora de casa, inclús el que portem a les sabates nosaltres mateixos. Per aquesta raó, es recomana realitzar un tractament cada tres o quatre mesos, o bé després d’haver passat un temps en zones de més risc (com una estada al camp), amb l’objectiu d’eliminar els paràsits que hi pugui haver. Si no n’hi havia cap, el medicament no actuarà.

Tractaments

Hi ha diferents marques amb principis actius diferents que eliminen aquests paràsits en més o menys mesura.

En general, s’utilitzen en forma de comprimits però alguns també venen en pipeta o inclús en injecció: fenbendazole, praziquantel, levamisole, milbemicina, ivermectina, metronidazole. El seu ús no prevé la presència d’aquests paràsits en el futur, sinó que actua contra els que ja hi hagi en aquell moment.

Des de FAADA, recomanem no donar medicaments per compte propi i consultar sempre amb un veterinari. Per això, és important també fer revisions periòdiques amb la freqüència que el veterinari indiqui.

Breu guia d'insectes i paràsits

Puces: són insectes de 2mm que s’alimenten de sang, tenen la capacitat de saltar grans alçades. Al parasitar gossos i gats, poden causar-los irritació a la zona, picor, inquietud i fins i tot DAPP (al·lèrgia ocasionada per la saliva de les puces). A més, poden transmetre Diplylidium caninum, un paràsit intern que afecta el sistema digestiu.

Paparres: són àcars, que s’adhereixen a la pell per ingerir sang. A la fase adulta, poden romandre molts dies adherides, augmentant moltíssim les seves dimensions. Poden causar debilitat, aprimament, anèmia i irritació a la zona. A més, poden transmetre malalties com la babesiosi, anaplasmosi, ehrlichiosi o borreliosi (malaltia de Lyme).

Flebòtoms: són insectes semblants als mosquits petits, de 2-4 mm, que s’alimenten de sang. Poden transmetre leishmaniosis, una malaltia molt greu que afecta els gossos.

Mosquits: les femelles d’aquests artròpodes són hematòfagues i, amb la seva picada, poden causar molèsties, irritació o hipersensibilitat. Poden transmetre el paràsit del cor dirofilària.

Polls: són insectes d’1-2mm que s’alimenten de pell o secrecions dels seus hostes. Poden provocar picor i alopècia i poden transmetre Dipylidium caninum.

Mosques picadores: la mosca picadora o dels estables pot produir anèmia, dolor i dermatitis. Sol trobar-se a zones on habitualment viuen vaques o cavalls.

Coccidis: Isospora spp. Ingesta de oocists, oro-fecal.

Giàrdia: Giardia duodenalis. Transmissió oro-fecal, ingesta de quists.

Cestodes (cucs plans): Taenia spp, Echinococcus spp, Dipylidium caninum, Mesocestoides spp. Polls o larves de puça en són vectors.

Ascàride: Toxascara spp. Són nematodes (cucs rodons). Ingesta directa d’ous, oro-fecal.

Dirofilària: Dirofilaria spp. És un nematode. Vector mosquit.

Actuació FAADA

Realitzem una campanya anual a Catalunya i a d'altres CCAA sobre esterilització i identificació dirigida a animals de particulars a preus més assequibles: Sóc Responsable.
A la nostra web Sóc Responsable, mantenim durant tot l’any informació actualitzada de centres veterinaris que fan preus econòmics per a famílies que poden acreditar falta de recursos.
Des FAADA informem sobre els beneficis de l'esterilització en els animals de companyia i les seves conseqüències en el cas de no fer-ho.

Què pots fer tu?

Raspalla i revisa el pèl dels animals regularment. En el cas dels gossos, sempre després de passejos per la muntanya o per zones amb vegetació. Estigues atent a possibles canvis de comportament i identifica la zona que pugui estar causant-li picor o molèstia.
Vés al veterinari per tal que t’aconselli quin producte utilitzar o en cas de detectar algun d’aquests paràsits sobre la pell del teu gos o gat. En cas de paparres, no intentis arrancar-les, ja que pots deixar part de l’insecte dins i provocar una infecció.
Durant les èpoques de més risc, els gossos haurien de dormir a l’interior de la casa o en un local tancat i utilitzar algun mètode per evitar l’entrada de mosquits.
Si has detectat la presència d’algun d’aquests paràsits, és recomanable que t’asseguris de desinfectar bé tota la casa, inclús aspirant el terra i els teixits que hi pugui haver com ara catifes, sofàs o llits. Amb la medicació s’eliminen les formes adultes d’aquests paràsits del teu gos o gat, però és possible que quedin formes immadures a diferents llocs de la casa.