El rodatge amb animals d’una peça per publicitat, cine, videoclips i televisió no comença ni acaba al plató. Gravar amb animals salvatges implica obtenir-los, entrenar-los, transportar-los i mantenir-los. La verdadera problemàtica és, sovint, invisible a primera vista. L’ús d’animals salvatges per gravar anuncis o pel·lícules té greus conseqüències, tant físiques com psicològiques, per a la fauna involucrada.
Les empreses de càstings d’animals necessiten proveir-se d’animals que procedeixen d’altres empreses dedicades a la cria i compravenda d’animals per aquest objectiu, així com de parcs zoològics, circs i particulars. Alguns, fins i tot, com ara els elefants, són capturats en el seu estat salvatge: el 2016, les dues elefantes que s’utilitzen per al sector audiovisual a Espanya, Dumba i Babaty, han estat capturades al seu hàbitat natural. Algunes de les empreses que proporcionen animals per al sector audiovisual a Espanya, solen autonomenar-se “centres de rescat” (malgrat no comptar amb les autoritzacions corresponents ni portar a terme el treball d’un santuari) per justificar el seu negoci. Donen a entendre al públic i a la indústria que utilitzen els animals en produccions audiovisuals en benefici dels mateixos.
Les condicions en les quals viuen aquests animals, en gàbies o en petits recintes generalment sense suficient enriquiment ambiental, no poden satisfer les necessitats de benestar físic o social més bàsiques i els impossibilita portar a terme els seus comportaments naturals. L’entrenament al qual són sotmesos els animals per tal que actuïn, especialment quan són forçats a executar comportaments impropis a la seva espècie, acostumen a basar-se en el control per gana i, tal com corroboren diversos exensinistradors (Pat Derby o Ric O’Barry, entre altres), en la violència física.
Dumba i Babaty, les 2 elefantes utilitzades per a produccions audiovisuals a Espanya, han estat capturades de l’estat salvatge.
Això, juntament amb l’estrès que pot implicar-los actuar en un ambient artificial i ser traslladats, pot irritar i espantar els animals, i pot provocar que puguin atacar persones humanes o altres animals. Per la impossibilitat d’interactuar amb animals salvatges de manera completament segura, els responsables d’aquests animals els mutilen (als grans felins se’ls acostumen a extreure les urpes -desunglar- i als primats a tallar-los els ullals, per exemple), els seden i recorren a l’ús de cadenes, precintes o instruments de càstig (en el cas dels elefants, per exemple, un barrot amb ganxo d’acer denominat Bullhook).
Quan els animals creixen i es fan massa grans, controlar-los pot arribar a ser inclús més complicat i perillós i aquestes empreses de lloguer d’animals acaben desfent-se’n, venent-los a circs, zoològics, particulars o confinant-los a una gàbia per a tota la vida.
L’ús d’espècies en perill d’extinció com ara tigres, elefants i ximpanzés, segons corroboren els experts, té, a més, un impacte negatiu per a la conservació d’aquests animals, oferint al públic una imatge distorsionada de la seva condició, i fomenta el tràfic legal o il·legal contribuint a empitjorar encara més l’estat d’espècie amenaçada.
Tal com demostren les produccions exitoses com “El origen del Planeta de los Simios” (2011), “Noé” (2014) o “La Leyenda de Tarzán” (2016), existeixen vàlides alternatives tecnològiques a l’ús d’animals reals al cine o la publicitat: Animatronics, VFX i 3D ofereixen efectes espectaculars i eliminen moltes de les problemàtiques (legals, de seguretat, etc.) que implica treballar amb animals salvatges.
A nivell estatal
Entre els èxits de la iniciativa destaquen els següents: