Fins i tot amb les millors intencions, és impossible reproduir l’hàbitat i les complexes relacions socials dels animals salvatges. En la majoria dels casos, aquells animals utilitzats per a filmacions viuen en espais reduïts i privats d’enriquiment ambiental.
També hi ha proveïdors que mantenen els seus animals en closes relativament grans i adaptades. Però encara que s’assegurin d’oferir-los les millors condicions de vida, acaben fomentant, i també servint-se, de la mateixa indústria de la qual es volen distanciar. Al cap i a la fi, tanquen a les seves instal·lacions els animals privant-los de la llibertat i dels comportaments físics i socials propis de la seva espècie pels quals estan adaptats. Mentre segueixi existint demanda d’animals salvatges per aquest i altres tipus de pràctiques, fenòmens com la caça i el contraban d’animals salvatges no desapareixeran mai.
Loti i Tarzan, ximpanzés rescatats a Espanya de la indústria audiovisual, van trigar 9 anys a superar els problemes d'agorafòbia i tornar a sortir a l'exterior.
Les condicions ambientals i psicològiques antinaturals en les quals són obligats a viure aquests animals, els poden causar traumes i problemes psicològics per a tota la vida. Loti i Tarzán, dos ximpanzés que van aparèixer en diverses produccions audiovisuals (La Marató de TV3 de 2006, entre altres) i van viure diversos anys en un remolc de camió, en són un exemple. Quan van ser rescatats pel Centre de Rescat Rainfer (Madrid) presentaven greus problemes cutanis (falta de pèl, de color i dermatitis severa), falta de desenvolupament múscul-esquelètic i greus trastorns psicològics (apatia profunda, por de les persones i agorafòbia). No va ser fins l’any 2016, després de 9 anys al centre i moltíssimes atencions, que van aconseguir superar per primera vegada la por a l’exterior i posar un peu a la terra del recinte a cel obert.
A nivell estatal
Entre els èxits de la iniciativa destaquen els següents: