En els articles 337.1 fins a 337.4, al Codi Penal, s’hi estableix penes de pressó i inhabilitació per a l’exercici de la professió, ofici o comerç que tingui relació amb els animals, si es maltracta un animal causant-li la mort o lesions que n’agreugin la salut.
Per altra banda, cada comunitat autònoma té la seva pròpia Llei de Protecció Animal. A grans trets, les lleis autonòmiques de protecció dels animals prohibeixen:
Tant la Llei 32/2007, de 7 de novembre, per a la cura dels animals, en la seva explotació, transport, experimentació i sacrifici, com les legislacions autonòmiques, tipifiquen com a infracció molt greu la filmació d’escenes amb animals per al cine, televisió i publicitat que comportin crueltat, maltractament o patiment que no siguin simulats, així com també la mort.
Encara que des de FAADA ens agradaria pensar que no hauria de ser necessari incloure aquest punt, encara hi ha produccions que intencionadament maltracten i maten animals com és el cas de la pel·lícula “Blancaneu” , de Pablo Berger, per a la filmació del qual es van torejar i matar diversos toros. I a sobre, la pel·lícula va arrasar a la cerimònia dels Goya de 2013, malgrat la denúncia incoada per les principals organitzacions de defensa animal espanyoles unides a la Plataforma La Tortura No és Cultura.
També existeix una Llei Nacional d’Animals Potencialment Perillosos (Llei 50/1999, de 23 de desembre), sobre el règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos) i, a la vegada, cada Comunitat autònoma en té una de pròpia, que en algunes comunitats inclou, a més dels gossos de certes races i característiques físiques, animals exòtics i salvatges i que generalment estableix les següents prohibicions:
En general, per a l’ús d’animals en la publicitat, es requerirà una autorització per part de l’òrgan competent de la comunitat autònoma, ja sigui el de Medi Ambient o el de Sanitat Animal. Per aquestes autoritzacions, es requereixen, en línies generals:
D’aquesta manera, tota instal·lació que allotgi, fins i tot de manera temporal, un exemplar de fauna salvatge perillosa, com són elefants o grans felins, necessitarà disposar d’una llicència de nucli zoològic o una autorització atorgada per l’autoritat competent. Segons l’espècie i l’origen, alguns animals només poden allotjar-se en centres autoritzats per la directiva europea Balai (que regula els intercanvis intracomunitaris i importacions de certs animals i el seu esperma, òvuls i embrions).
El transport d’aquest tipus de fauna, s’ha de realitzar adoptant les condicions necessàries per garantir-ne la protecció i benestar en vehicles autoritzats i amb la guia sanitària de transport corresponent.
Pel que fa als primats, el Reial decret 1881/1994, de 16 de setembre, n’impedeix la tinença en mans de particulars.
Les lleis de protecció de la fauna autòctona de cada comunitat autònoma estableixen limitacions sobre l’ús d’animals d’espècies de la fauna local protegida i en alguns casos, indistintament de l’origen de l’animal que es pretén utilitzar.
Així doncs, per exemple, a través del Decret legislatiu 2/2008 del 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de protecció dels animals a Catalunya, queda prohibit l’ús en produccions comercials d’ossos bruns, dofins nas d’ampolla o linxs boreals, entre altres.
També hi ha legislació internacional relativa a la fauna salvatge, com és el Conveni sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestre, i que tots aquells interessats en treballar amb un animal salvatge haurien de conèixer en profunditat. En l’actualitat, l’aplicació a la UE, i per tant a Espanya, del Conveni CITES (Conveni sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestre) es porta a terme mitjançant el Reglament (CE) 338/97 del Consell, de 9 de desembre de 1996, relatiu a la protecció d’espècies de la fauna i flora silvestres mitjançant el control del seu comerç, i mitjançant un Reglament d’execució més detallat: el Reglament (CE) 865/2006 de la Comissió de 4 de maig de 2006, pel qual s’estableixen disposicions d’aplicació del Reglament (CE) 338/97.
A nivell estatal
Entre els èxits de la iniciativa destaquen els següents: