Les estadístiques oficials confirmen que la caça mata uns 25 milions d’animals cada any a Espanya. A aquesta xifra, se li ha de sumar la pèrdua de biodiversitat pels “danys col·laterals” d’aquesta activitat: la caça furtiva; les soltes o repoblacions d’algunes espècies (autoritzades per l’administració), la introducció d’espècies exòtiques, que acaben sent invasores i eliminen les espècies autòctones; la construcció de tancats i altres estructures que provoquen desequilibris a les poblacions d’algunes espècies i a l’ecosistema que havien, la contaminació dels rius per les restes de plom que s’escampen per tot el territori natural de l’estat i un llarg etcètera. L’activitat cinegètica deixa nombroses víctimes per allà on passa.
També cal destacar que la caça ha provocat i provoca la mort d’altres espècies emblemàtiques i fins i tot protegides, com ara l’ós bru, el linx ibèric, o el llop: bé perquè són eliminades directament (en alguns casos totalment, com ha succeït amb el llop a Andalusia) al considerar-les el caçador un depredador de competència, o bé perquè veuen molt reduïts els recursos i, per tant, les seves possibilitats d’alimentar-se i sobreviure.
Es pot caçar aproximadament al 80% del territori espanyol i al 97% del territori català.
També el territori es veu enormement afectat per l’activitat cinegètica, ja que fins i tot als espais naturals en teoria més protegits, com són els parcs nacionals, i en què aquesta activitat ha sigut prohibida, la caça se segueix practicant, ja que hi ha una moratòria fins a l'any 2020 que de moment l'empara.
A Catalunya