El concepte de gossada fa referència a un “conjunt de gossos que acostumen a caçar junts”. El número oscil·la entre 14 i 24. Espanya és l’únic país d’Europa que permet la caça amb gossos (a Anglaterra, la caça de la guineu està prohibida des de 2004). Tant és així, que aquest mètode de caça és conegut com a “montería a la espanyola”. A Espanya es va constituir fins i tot l’Asociación Española de Rehalas (Gossades, en català). Les gossades constitueixen una eina fonamental per als caçadors i la majoria d’aquestes es mantenen en dubtoses condicions: tots ajuntats en gàbies, amb una falta d’atenció veterinària regular, que en alguns casos és total, i en altres és molt escassa. Els gossos surten de les gàbies només per entrenar o per a les caceres, per això són transportats en petits remolcs, en condicions que també causen molta controvèrsia als caçadors, ja que són motiu de queixes i d’inspeccions.
Durant les caceres, diversos animals resulten ferits, i de vegades aquestes ferides suposen costos veterinaris tan alts que els propietaris prefereixen sacrificar els gossos, en ocasions amb mètodes cruels i arcaics, o abandonar-los desemparats a la muntanya.
La caça, o activitat cinegètica, fomenta el maltractament i l’abandonament de gossos. Entre les races més utilitzades pels caçadors hi han els llebrers, el Pòinter, el Brac Alemany, el Setter Anglès, etc. Una enquesta realitzada per FAADA a través de la CIPAC, durant els anys 2012-2013 constatava que un 60% dels gossos de refugis i protectores de Catalunya eren gossos de caça o n’eren creuats.
A Catalunya