El circ és itinerant, la qual cosa significa que els animals són traslladats constantment, i no només d’una ciutat a una altra, sinó també d’un país a un altre. Això implica que no disposen d’unes instal·lacions fixes que puguin adaptar-se mínimament a les seves necessitats, sinó que viuen als tràilers o camions en els quals són desplaçats la major part del temps. Només surten d’aquests camions per actuar o entre actuacions, cosa que implica que la resta del temps es mantenen lligats, o en una carpa juntament al camió, o se’ls munta un recinte temporal, amb unes tanques i una mica de palla, allà mateix on el circ s’instal·li. Això es fa fins i tot amb alguns grans mamífers com ara elefants o hipopòtams. A més de tot això, els animals són forçats a treballar i a realitzar comportaments antinaturals durant llargues jornades.
L’evidència científica recopilada al llarg dels anys, mostra que l’impacte que els circs tenen sobre benestar animal és greu. En definitiva, la vida itinerant del circ no pot garantir que els animals visquin en un ambient adequat, ni que tinguin una dieta adequada, ni tampoc que puguin desenvolupar les seves conductes naturals com ara nedar i banyar-se, caçar, satisfer les necessitats socials i viure en manada, relacionar-se amb altres de la seva espècie, descansar durant el dia les espècies nocturnes, etc. I totes aquestes carències poden causar greus problemes com respostes fisiològiques a l’estrès, patiment emocional, depressió, aparició de comportaments anormals, malalties i patiment físic.
A la naturalesa, els elefants arriben a recórrer fins a 50 Km en un dia i els hipopòtams 10 Km. Els territoris en els quals viuen els lleons poden contenir més de 220 Km2 i els dels tigres fins a 180 Km2.
Desafortunadament, la llista d’animals utilitzats al circ és bastant llarga: babuïns, camells, dromedaris, llames, zebres, cocodrils, foques, lleons marins, óssos, etc., però així i tot, podríem destacar unes quantes espècies que són àmpliament utilitzades i que semblen ser “emblemàtiques” per al circ: elefants, tigres, lleons, hipopòtams i girafes.
Elefants: a la naturalesa gaudeixen d’una vida social molt complexa, viuen en manades d’estructura matriarcal de diverses dotzenes d’individus i estableixen estrets vincles entre ells, plorant fins i tot la mort d’un company. Per a aquesta espècie, el simple fet de viure en solitud i sense la companyia d’altres elefants ja és un maltractament, de la mateixa manera que ho seria per a un ésser humà. Són animals nòmades i d’una gran intel·ligència. A més, necessiten beure una gran quantitat d’aigua, tenir-hi accés per banyar-se, i necessiten molt espai, ja que arriben a recórrer fins a 50 km en un dia.
Al circ, totes aquestes necessitats es veuen inhibides, per la qual cosa els elefants pateixen greus problemes, no només emocionals, com ara estereotípies, apatia o depressió; sinó també físics, com ara artritis i severes coixeses, a causa del temps que passen encadenats o per veure’s forçats a realitzar tantes postures antinaturals.
Tigres: són animals solitaris, que viuen amb les femelles només durant l’època de cria. El seu territori pot estendre’s fins a 180 km2. Són caçadors i la seva morfologia està dissenyada per córrer, saltar, trepar i recórrer llargues distàncies. A més, als tigres els agrada molt l’aigua i poden nedar grans distàncies.
Al circ són obligats a viure en gàbies de remolc amb altres tigres, o fins i tot amb altres felins, fet que els causa gran estrès i frustració. No poden realitzar l’exercici que necessiten ni tenir accés a aigua.
Lleons: són animals altament socials que viuen en grups de fins a 20 individus. Descansen i es relacionen amb altres durant el dia i s’activen a la nit. Els territoris en què viuen comprenen més de 220 km2.
Els lleons pateixen molt pel soroll, el trànsit i la presència propera de persones i altres espècies.
Els tigres i els lleons, juntament amb altres carnívors d’amplis territoris, són els que tenen els nivells d’estrès més alts i problemes psicològics; la majoria mostren comportaments estereotipats, autodestructius i anormals.
Hipopòtams: són animals semi aquàtics, amb un cos adaptat a una vida d’amfibi. Al circ, com a molt reben de tant en tant una dutxa de mànega. Viatgen cada dia uns 10 km, són especialment actius a la nit quan surten a pasturar i viuen en grups de fins a 100 animals. Al circ estan sols, disposen d’un espai molt restringit, no poden pasturar i, a més, són obligats a realitzar comportaments antinaturals.
Girafes: a la naturalesa són gregàries i pacífiques. Viuen en grups de diversos individus i travessen amplis territoris buscant menjar, ja que tenen una dieta molt especialitzada a base de fulles i brots, que aconsegueixen de les copes més altes dels arbres.
A causa de les seves dimensions, el transport i l’allotjament resulta bastant complicat i, com que a més són dificultoses a l’hora de domar, el seu xou es limita a fer-les voltar per la pista.
Les girafes, en ser animals herbívors, es mantenen contínuament en alerta, inclús quan descansen, i al circ aquest estat s’incrementa i arriben a causar-los alts nivell d’estrès, agreujats també per la falta d’espai.
A nivell estatal
A través d'InfoCIRCOS, coalició formada per les entitats ANDA, Born Free Foundation i FAADA, que va néixer amb la finalitat de protegir tots els animals salvatges que són utilitzats en espectacles circenses, tant a Espanya com a altres països d’Europa.
A nivell europeu
Wiki FAADA
Què puc fer si en la meva ciutat s’instal·la un circ amb animals?
Què puc fer si vull que el meu municipi es declari lliure de circs amb animals?
Quins municipis d’Espanya s’han declarat lliures de circs amb animals salvatges?
Quins països s’han declarat lliures de circs amb animals salvatges?
Quines prohibicions existeixen en altres països en relació amb els circs amb animals?
Altres fonts