Els delfinaris, ja sigui en parcs zoològics o dins dels parcs aquàtics, són centres que mantenen cetacis (dofins, orques, belugues) en captivitat. En la major part dels casos, els animals han de participar en espectacles diaris per a l’entreteniment dels visitants, sessions de fotos, interaccions dins l’aigua i fins i tot programes de delfinoteràpia.
Les necessitats bàsiques dels cetacis, espècies que recorren grans distàncies diàriament i que formen grups socials molt complexos, fan que sigui impossible garantir-ne el benestar en condicions de captivitat. L’alimentació a base de peix congelat i que obtenen a canvi d’obeir les ordres dels entrenadors, també té conseqüències negatives per la salut i porta associada la inutilització del seu sentit més característic: la ecolocalització.
La seva conducta natural es veu modificada dràsticament: a més de realitzar comportaments que mai portarien a terme a la naturalesa i no disposar d’un entorn ric per explorar, els cetacis marins en captivitat passen la major part del seu temps amb el cap fora de l’aigua, esperant rebre ordres o menjar. Al seu hàbitat natural, aquests mamífers marins transcorren el 80% del temps sota l’aigua, relacionant-se amb l’entorn, buscant aliment i nedant: surten a la superfície tan sols per respirar.
Desafortunadament, la forma de la mandíbula dels cetacis s’assembla a un rictus que els humans acostumen a associar a un somriure i que projecta la falsa imatge d’uns animals feliços. En realitat, la majoria d’ells estan deprimits i estressats a causa de la vida en captivitat, per la qual cosa han de ser medicats diàriament i acaben emmalaltint o tornant-se agressius.
Japó, la Xina, EUA, Mèxic, Rússia, Ucraïna i Espanya són els 7 països amb major número de delfinaris. Espanya encapçala la llista a la UE amb 12 delfinaris, dins dels quals viuen uns 100 dofins, 6 orques i 2 belugues.
Espanya, desgraciadament, és el delfinari d’Europa: és el país amb el número més gran de delfinaris de tots els estats membre. Aquests centres es regeixen per la Llei 31/2003, de 77 d'octubre, de conservació de la fauna silvestre als parcs zoològics. És a dir, els delfinaris a Espanya haurien de tenir un paper a l’educació, investigació i a la conservació. A més, haurien d’allotjar els animals en condicions que permetin satisfer-ne les necessitats biològiques i no haurien de consentir-ne la utilització en espectacles ni altres activitats que es trobin clarament allunyades de les tasques educatives. Aquestes condicions s’incompleixen sistemàticament en tots els centres d’aquest tipus de la península ibèrica.
Països com ara Costa Rica, Xile o Índia ja han prohibit el manteniment de cetacis en captivitat. Altres han aconseguit acabar amb els delfinaris prohibint la importació de nous animals (Suïssa) o bé posant uns requisits massa estrictes com perquè els centres puguin complir la llei (Regne Unit).
A nivell europeu
Des de SOSdelfines, que advoca en favor de l’eliminació de la captivitat dels cetacis.
A través de la Dolphinaria-Free Europe, coalició formada per diverses entitats, professionals i experts europeus en mamífers marins i que treballa per al fi de la captivitat de dofins.
A nivell internacional
Treballem amb experts en cetacis i altres científics amb l’objectiu de definir i crear solucions com per exemple: la creació de santuaris marins on els dofins actualment explotats puguin acabar els seus dies de forma digna.
Wiki FAADA
Què puc fer si percebo comportaments anormals en un espectacle amb dofins?
Què faig si trobo un cetaci encallat a la platja?
Quants delfinaris hi ha a Espanya?
Quant temps viuen els cetacis?
Es pot nedar amb dofins a Espanya?
És eficient la delfinoteràpia o teràpia assistida amb dofins (DAT)?
Són perillosos els cetacis?
Els delfinaris porten a terme programes de conservació o d’investigació?
Pot tornar a la mar un cetaci que ha viscut en captivitat?
Quants cetacis viuen en captivitat arreu del món?
Altres fonts
SOSdelfines
Dolphinaria-Free Europe
Informe ENDCAP sobre delfinarios en Europa
Empty The Tanks
Adéu Delfinari