Als delfinaris, a banda dels espectacles, s’ofereix als visitants la possibilitat de fer-se fotos amb els animals, als quals se’ls força a sortir a la superfície per tal que les persones puguin abraçar-los o posar-se al seu costat. Aquestes activitats acostumen a tenir molt d’èxit, especialment entre els més petits, ja que generalment el públic desconeix la realitat i les problemàtiques dels cetacis en captivitat.
La delfinoteràpia a Espanya s’ha popularitzat. En alguns centres fins i tot s’ofereixen interaccions més directes amb els cetacis: amb previ pagament, un grup reduït de persones se submergeixen fins la cintura a l’aigua i assisteixen a una sèrie de demostracions sobre com entrenar els dofins mentre se’ls tira fotos. Els visitants que escullin pagar la tarifa més alta, poden fins i tot submergir-se completament a la piscina i nedar o interactuar amb els animals. Totes aquestes activitats impliquen riscos físics tant per a les persones com per als dofins (animals salvatges i que es troben en un estat de frustració) i la possibilitat de transmissió de malalties zoonòtiques. No és d’estranyar, per tant, que els centres que les ofereixen facin firmar un document a les persones que entren a l’aigua per eximir-se de tota responsabilitat en cas d’accidents.
Aquestes interaccions són especialment populars en llocs molt turístics com ara Mèxic, on s’ofereixen amb regularitat als paquets turístics promocionals i fins i tot des dels hotels.
La delfinoteràpia és un programa que es promou com a tractament o cura per a determinades malalties cognitives o emocionals. Es basa en la teoria que el contacte proper amb els dofins aconsegueix efectes curatius. Encara que la comunitat científica ja ha demostrat àmpliament que els dofins no són màgics ni curen les persones, encara hi ha centres que segueixen venent aquests programes a famílies que, a la cerca d’una solució, estan disposats a tot per ajudar els seu éssers estimats. Els resultats d’aquestes sessions no són millors que els d’altres tipus de teràpies i en cap cas l’efecte és a llarg termini ni definitiu. Aquestes interaccions, a més, porten associats els mateixos riscos que qualsevol interacció amb un animal salvatge i els problemes que la captivitat suposa pels dofins.
Informe ACCOBAMS sobre la delfinoteràpia
Informe de la WDC sobre la delfinoteràpia
A nivell europeu
Des de SOSdelfines, que advoca en favor de l’eliminació de la captivitat dels cetacis.
A través de la Dolphinaria-Free Europe, coalició formada per diverses entitats, professionals i experts europeus en mamífers marins i que treballa per al fi de la captivitat de dofins.
A nivell internacional
Treballem amb experts en cetacis i altres científics amb l’objectiu de definir i crear solucions com per exemple: la creació de santuaris marins on els dofins actualment explotats puguin acabar els seus dies de forma digna.
Wiki FAADA
Què puc fer si percebo comportaments anormals en un espectacle amb dofins?
Què faig si trobo un cetaci encallat a la platja?
Quants delfinaris hi ha a Espanya?
Quant temps viuen els cetacis?
Es pot nedar amb dofins a Espanya?
És eficient la delfinoteràpia o teràpia assistida amb dofins (DAT)?
Són perillosos els cetacis?
Els delfinaris porten a terme programes de conservació o d’investigació?
Pot tornar a la mar un cetaci que ha viscut en captivitat?
Quants cetacis viuen en captivitat arreu del món?
Altres fonts
SOSdelfines
Dolphinaria-Free Europe
Informe ENDCAP sobre delfinarios en Europa
Empty The Tanks
Adéu Delfinari