Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Si continúas navegando, estás aceptando nuestra política de cookies. Pero puedes cambiar la configuración en cualquier momento. Más información

Aceptar

Fes-te'n soci/a

Delfinaris - Problemes de la vida en captivitat

Animals implicats

Dofins, Orques, Belugues

Abast de la problemàtica

Internacional

Àmbit d'actuació de FAADA

Internacional

Descripció

L’espai: Ni a la piscina més gran del món, els cetacis poden nedar les mateixes distàncies que a la naturalesa. No només a causa de les dimensions de la superfície, sinó també a causa de la profunditat. S’estima que els dofins poden submergir-se fina a 90 metres sota l’aigua per alimentar-se de determinats peixos. A Espanya, el punt de la piscina del delfinari més profund mesura 10 metres. A la resta de casos, els cetacis han de conformar-se amb piscines d’entre 3 i 6 metres. Tampoc la forma d’aquestes piscines sol ser gaire adequada per animals que poden arribar a velocitats de 50 km/h en línia recta. Només està pensada per tal que el públic pugui observar els animals des de diferents angles i és ovalada, fet que provoca que els cetacis hi acabin nedant en cercles.

Grups artificials: Els dofins en captivitat han de viure en grups reduïts i decidits per les persones. Hi ha casos de cetacis als quals es mantenen en completa solitud, com és el cas de l’orca Lolita, al Miami Seaquarium, o l’orca Kshamenk a Mundo Marino, Argentina. Alguns individus no tenen afinitat amb la resta i es generen conflictes que no poden solucionar-se ja que els animals no tenen lloc on escapar o amagar-se. No tots els individus provenen del mateix lloc, ni han arribat d’igual forma a la vida a un delfinari, cosa que dificulta encara més l’entesa entre els individus.

Alimentació artificial: Els delfinaris no poden proporcionar la gran varietat d’aliments de la qual els cetacis disposen al seu hàbitat natural. La dieta d’aquests animals es redueix a unes poques espècies de peixos que, a més, estan congelats. Aquest format implica un repte nutricional addicional pels animals, que generalment han de ser hidratats i suplementats amb vitamines per evitar que emmalalteixin.

A la naturalesa, els cetacis poden submergir-se fins a 90 metres sota l’aigua. A Espanya, el delfinari més profund mesura 10 metres.

Dependència absoluta: Als delfinaris, els cetacis  depenen de les persones per a tot. Necessiten atenció mèdica per poder sobreviure als múltiples problemes que origina la captivitat, necessiten que se’ls proporcioni menjar a diari perquè no hi ha aliment a les piscines de forma natural. Han d’obeir les persones si volen rebre totes dues coses. És a dir, la submissió a la voluntat dels seus entrenadors és l’únic que els manté amb vida.

Estereotípies:  Les estereotípies són comportaments repetitius sense cap funció fisiològica que presenten els animals com a resposta davant d’una situació permanent d’estrès o ansietat. En el cas dels cetacis, se’ls pot observar nedant, traçant sempre el mateix recorregut exacte, realitzant un salt al mateix punt, mossegant els angles sortints o els barrots de la piscina o regurgitant el menjar una vegada rere una altra. A més de ser un senyal clar que l’animal no gaudeix de bona salut mental, aquests comportaments poden ocasionar-los danys físics afegits com  ara problemes dentals o digestius.

Agressivitat:  Al contrari dels animals en un entorn natural, s’han donat nombrosos casos d’atacs de cetacis captius a persones. A tot el món, s’han registrat  més de 70 casos d’atacs d’orques als seus entrenadors, 4 dels quals van ser mortals. Les morts més recents van tenir lloc l’any 2010 als EUA i l’any 2009 a Loro Parque, Tenerife. D’aquesta manera, s’han donat també casos de dofins que han atacat visitants, a entrenadors i fins i tot bussos de manteniment dels tancs.

 

Actuació FAADA

A nivell europeu

Des de SOSdelfines, que advoca en favor de l’eliminació de la captivitat dels cetacis.

  • Treballem per conscienciar la societat, a través de la difusió de material informatiu i xerrades a les escoles, dels problemes que pateixen els cetacis en captivitat, amb l’objectiu que en un futur no gaire llunyà, ningú visiti aquests llocs.
  • A Espanya, a nivell administratiu, facilitem la informació als diferents municipis i governs, aconsellant-los millores i modificacions legals contra aquest tipus de pràctiques.

A través de la Dolphinaria-Free Europe, coalició formada per diverses entitats, professionals i experts europeus en mamífers marins i que treballa per al fi de la captivitat de dofins.

  • Treballem amb entitats d’altres països per tal que aquestes qüestions siguin tema de debat al Parlament Europeu.

A nivell internacional

Treballem amb experts en cetacis i altres científics amb l’objectiu de definir i crear solucions com per exemple: la creació de santuaris marins on els dofins actualment explotats puguin acabar els seus dies de forma digna.

 

Què pots fer tu?

  • Escull no acudir a centres que mantinguin cetacis en captivitat.
  • Explica a la teva família, a l’escola o al centre on treballis perquè no s’haurien de visitar delfinaris.
  • Escriu a l’alcalde o al govern regional sobre la teva disconformitat pel que fa a l’existència d’un delfinari ubicat al territori.
  • Reparteix fulletons informatius a col·lectius del teu municipi, en àrees properes a un delfinari o en zones d’alta afluència turística. Demana el nostre material escrivint-nos a formacion@sosdelfines.org.
  • Participa en esdeveniments com ara el Empty The Tanks, manifestació internacional que se celebra de forma anual per mostrar el rebuig col·lectiu a la captivitat dels cetacis.
  • Comparteix la informació a les xarxes socials i firma les peticions actives en contra d’aquests centres o de les pràctiques que duen a terme.

Causes relacionades