A tota Espanya encara hi ha diversos municipis que utilitzen animals a les festes majors o per a celebracions. A la majoria dels casos, es tracta de tradicions que porten anys realitzant-se, malgrat estar demostrat el patiment que suposen per als animals i la violència que impliquen alguns d’aquests actes, que poden inclús ser presenciats per menors d’edat. Aquestes festes populars, sobretot en el cas de la tauromàquia, estan avalades pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport i les diferents autoritats regionals i municipals.
Encara que la tauromàquia en les seves diferents versions (corrides de toros, solta de vaquetes, etc.) és el tipus d’activitat que més es coneix a tot el món, a la Península Ibèrica no només els toros pateixen les conseqüències d’aquestes festes populars a Espanya, que són tradicions totalment obsoletes i que també impliquen l’ús d’aus, cavalls i altres èquids, rosegadors, camèlids o fins i tot espècies salvatges com ara elefants.
En alguns casos, els animals són exhibits davant d’un públic sorollós i en terrenys on no estan naturalment acostumats a caminar; en altres, serveixen de mitjà de transport durant llargues jornades i en altres casos són utilitzats per realitzar demostracions de força. Tant en el cas del maltractament físic directe, que acostuma a comportar la mort d’aquests animals, com en el cas del maltractament per falta de condicions òptimes de manteniment i benestar, està demostrat que els animals pateixen. Pateixen amb l’únic objectiu que les persones puguin divertir-se a les festes populars.
A nivell estatal