Cada any s’organitzen 12 milions de viatges per observar animals en el seu estat salvatge, ja sigui en safaris o en observacions.
Una gestió responsable d’aquestes activitats turístiques pot ajudar la supervivència dels animals i la conservació de les espècies. Els principals beneficis dels safaris o observacions amb animals, inclouen la protecció dels hàbitats; el finançament de projectes de conservació (amb donatius, taxes o quotes d’entrada a parcs); la creació de treball per poblacions locals; i la creació de material educatiu de referència a la necessitat de protegir la fauna salvatge.
L’observació d’animals al seu hàbitat pot proporcionar una rendibilitat econòmica molt més gran que l’ús d’aquests mateixos animals en altres contextos. Per exemple, l’observació de nius de tortugues genera uns ingressos tres vegades més grans dels que s’obtenen amb la venda i el consum d’aquests animals i implica la creació de llocs de treball per a moltes més persones.
Veure espècies al seu hàbitat natural és l’alternativa ètica i necessària a l’observació d’animals en centres de captivitat (zoo, circs, etc.).
De totes maneres, aquest tipus de turisme té també efectes col·laterals. Les observacions poden causar canvis comportamentals i psicològics als animals i fins i tot afectar-ne l’hàbitat natural. També hi ha riscos relacionats amb l’expansió i el creixement del destí, que es converteix en més conegut i turístic.
Els animals afectats passaran menys temps alimentant-se o descansant i invertiran més energies per escapar o amagar-se. En alguns casos, poden buscar refugi en zones més pobres d’aliment o habitades per un major número de depredadors.
Moltes espècies solen ser particularment sensibles quan crien o en les primeres etapes de la vida. Espantar o molestar animals durant l’època de l’aparellament o les femelles que estan alletant pot tenir greus conseqüències per als animals i també per a la conservació d’una espècie.
També es poden produir canvis psicològics i químics a la sang, com l’augment de les hormones de l’estrès, sobretot en el cas dels animals alimentats per turistes. És d’especial importància i s’ha de tenir en compte que algunes espècies, com els grans simis, poden contraure malalties humanes contra les quals no tenen defenses.
Els hàbitats naturals dels animals també poden resultar perjudicats. Un clar exemple en aquest sentit el proporcionen les barreres coral·lines de llocs que són regularment visitats per bussejadors inexperts. Les ruptures de coralls acaben també amb la vida de molts organismes i redueixen l’hàbitat en què els peixos fresen o s’alimenten.
L’expansió turística incontrolada i les desgràcies generades pels turistes també representen un potencial risc per a la supervivència de la fauna local. Les mateixes infraestructures (hotels, albergs, etc.) poden representar un perill per algunes espècies: el desenvolupament del turisme a les zones de costa de diversos països del món segueix provocant un seriós impacte per a les tortugues i els seus nius. Això subratlla la necessitat d’un plantejament molt rigorós que protegeixi la fauna dels efectes secundaris del desenvolupament turístic.
Per últim, no s’ha d’oblidar que segueix havent-hi operadores que assetgen els animals causant-los un estrès innecessari. Això és perillós perquè n’altera els comportaments (socials, de caça, de fugida, d’alimentació, de cria, d’horaris i de descans) i cicles vitals (hivernació), provocant la separació de grups, mares de cries o causant accidents mortals amb els vehicles. Es posa, d’aquesta manera, en perill els animals i la supervivència de les espècies a llarg termini.
És important tenir en compte que encara se sap relativament poc sobre la biologia dels animals que se solen observar i els efectes que el turisme pot exercir-hi.
Els codis de bones pràctiques se solen basar en l’intent de minimitzar els senyals visibles d’estrès que poden patir els animals, però el coneixement real dels efectes a llarg termini del turisme d’observació és encara força limitat. Per exemple, comença ara a semblar evident que les repercussions en espècies “properes” poden ser molt diferents, com en el cas dels lleons i dels guepards, i reflecteixen diferències biològiques i comportamentals. Com a conseqüència, els codis de bones pràctiques per a les observacions d’una espècie no es poden aplicar automàticament a una altra espècie del mateix grup. És molt necessari seguir investigant en aquestes línies i invertir en estudis més exhaustius per conèixer millor aquestes conseqüències.
Els països de destí, els operadors del sector i els turistes poden prendre mesures i ajudar que aquestes activitats es portin a terme sense perjudicar la fauna.
Uns bons exemples que poden il·lustrar pautes de bones pràctiques són els següents:
A nivell estatal
L’any 2016 la iniciativa de FAADA comptava amb el suport de 80 agències i 200 bloggers de viatges. Si ets agència de viatges o blogger del sector del turisme, t’animem que et posis en contacte amb nosaltres per sumar-te a aquesta iniciativa.
Wiki FAADA
On puc trobar informació sobre les activitats turístiques que caldria evitar en cada país del món?
Quines activitats turístiques amb animals hauria d’evitar quan viatjo?
Quins problemes implica muntar en elefant?
Com puc reconèixer un vertader centre de rescat d’animals?
Què faig si trobo un cetaci encallat a la platja?
Com puc participar en un albirament d’animals en el medi natural?
Altres fonts
Turisme Responsable amb els Animals