Les primeres restes de col·lecció privada d’animals que es coneix se situa ja a l’any 3.500 aC., a Egipte, fruit de l’expansió que comença l’ésser humà pel planeta, trobant-se amb espècies que li criden l’atenció i li desperten el desig de posseir-les. No va ser fins el segle XIV, amb la col·lecció privada de Lluís XIV, al seu Palau de Versalles (França), que sorgeix realment el concepte de jardí zoològic. Sense cap tipus de funció ni objectius educatius o científics, el jardí es mantenia simplement per ostentació del rei i gaudi de l’aristocràcia francesa. Aquestes col·leccions es van convertir, per tant, en un simple passatemps associat fonamentalment a les classes altes, que tenien tendència a acumular exemplars estranys als seus jardins, com ara simples objectes d’exposició. Al segle XIX, a les ciutats cada vegada més poblades, també es va començar a voler disposar d’animals per entretenir els ciutadans. Les col·leccions privades van donar lloc aleshores als zoos i l’any 1828 va sorgir el primer zoo conegut com a tal a Londres a Regent’s Park. Els zoològics s’han mantingut des d’aleshores i durant segles: com a col·leccions d’animals vius per a l’exhibició i l’entreteniment del públic.
Els animals als zoos, a la gran majoria dels casos, viuen de manera permanent en pèssimes condicions: com a éssers vius i éssers que senten, tenen la necessitat de portar a terme els seus comportaments naturals, al seu hàbitat per al qual estan naturalment adaptats. El seu ús, i en especial el d’exemplars d’espècies salvatges, per a l’entreteniment humà, no només no els permet desenvolupar aquests comportaments amb greus perjudicis per a la seva salut física i psicològica, sinó que adorm la societat en l’empatia i el respecte de la resta d’éssers vius.
Només un 8% de les espècies que es mantenen als zoos d’Europa formen part d’un programa oficial de cria.
L’observació d’animals emplaçats en un entorn artificial i portant a terme comportaments impropis per a la seva espècie i fins i tot estereotipats, no posseeix la funció educativa que els parcs zoològics al·leguen desenvolupar. Igualment, tal com demostra el fet que només una mínima part dels zoos d’Europa ha arribat a reintroduir espècies a la naturalesa i que tan sols el 8% dels animals de tots els zoos d’Europa formen part d’un projecte real de conservació, els parcs zoològics tampoc contribueixen a la supervivència de les espècies.
Al segle XXI, resulta imprescindible replantejar-se l’actual model de zoològic com a col·lecció d’animals per el gaudi humà i treballar cap a alternatives més ètiques: l’ús de les noves tecnologies per apropar les persones al respecte dels animals i la protecció dels hàbitats naturals, i una reconversió, a mig termini, en centres de rescat que ofereixen un retir digne a aquells individus que ho requereixin.
A nivell estatal
A través d'InfoZOOS, coalició formada per les entitats ANDA, BORN FREE i FAADA, creada per incidir, de forma efectiva, a la manera en què són gestionats i tractats els animals salvatges als parcs zoològics.
Wiki FAADA
Quin tipus d’informació sobre l’animal ha de mostrar-se en un zoo?
Serveixen els zoos per a la conservació de les espècies?
Què ocorre si s’escapa un animal d’un zoo?
Es poden tocar els animals als zoos?
Un zoo ha de contribuir econòmicament en projectes de conservació en el país d’origen dels animals?
És útil la cria en captivitat als zoològics?
Altres fonts