Zoos - Problemes per als animals

Animals implicats

Aus, Rèptils, Amfibis, Mamífers

Abast de la problemàtica

Internacional

Àmbit d'actuació de FAADA

Internacional

Descripció

Com s’ha mencionat, els problemes atribuïbles a les instal·lacions dels parcs zoològics no contemplen només la falta d’espai, sinó també l’aïllament, i la carència d’estímuls com a conseqüència de viure aïllats en habitacles desnaturalitzats.

En relació a les condicions de qualitat de vida dels animals als zoològics, cal destacar que:

Els animals haurien de disposar sempre d’un lloc on resguardar-se i refugiar-se de la vista del públic. És intrínsec a la naturalesa de la fauna salvatge fugir del contacte amb l’humà, per la qual cosa el fet de no disposar d’aquest refugi pot provocar-los un alt nivell d’estrès, que prolongat en el temps causa comportaments anormals o estereotípies.
S’hauria de dissenyar un pla d’enriquiment ambiental per a cada espècie, que permeti oferir als animals eines i estructures que els estimulin, que els permetin fer altres coses i dedicar el seu temps, en la mesura possible, de la manera que ho farien en l’estat salvatge.
S’hauria de conèixer el comportament social de cada animal, les relacions que estableixen amb altres individus de la mateixa espècie i amb altres d’espècies diferents amb les quals compartirien el seu hàbitat natural.

Un 13% dels animals que hi ha al zoo de Barcelona són nascuts en llibertat.

Totes les mancances relacionades amb aquests factors, juntament amb altres factors importants també com són els espectacles i les interaccions que els animals es veuen obligats a realitzar, fan que puguin arribar a desenvolupar una àmplia diversitat de patologies i comportaments anormals, com els que s’indiquen a continuació:

Trastorns alimentaris: pot observar-se la bulímia, vòmits repetitius, ingestió del vòmit i regurgitació. És freqüent en goril·les i ximpanzés.
Coprofàgia: consisteix a jugar i/o menjar-se els excrements, estendre’ls per les parets, pels vidres, etc. És freqüent en goril·les i ximpanzés.
Autolesió: l’animal es provoca un dany físic a si mateix, com ara mossegar-se la cua o les potes, fer-se cops al cap o arrancar-se els pèls, entre altres. És freqüent en felins, óssos i primats.
Apatia: els animals es mostren indiferents, no reaccionen a cap estímul. Es pot observar en moltes espècies i és freqüent quan es produeix l’aïllament o la separació d’individus d’espècies que són socials.
Agressivitat: agressions intenses o que se succeeixen de manera freqüent, cap a altres individus o objectes. Pot ser causa de la convivència de grups amb estructures inadequades, d’un excés d’individus dominants, de l’estrès provocat per la frustració, etc.
Comportaments estereotipats: que l’animal realitza de manera compulsiva i repetitiva, sense cap objectiu. És freqüent en moltes espècies: elefants, tigres, óssos, etc.
Pacing: consisteix a caminar contínuament d’una banda a l’altra, seguint sempre el mateix camí. En aquests casos el camí pot veure’s clarament marcat al terra. És freqüent sobretot en grans felins, però pot observar-se en altres espècies com hienes, ossos rentadors, etc.
Girar en cercles: caminar seguint una ruta circular definida, arribant a col·locar els peus exactament a la mateixa posició cada vegada. És freqüent en óssos i elefants.
Jocs amb la llengua: llepar contínuament parets, barrots, portes, etc. És freqüent en girafes i camells.
Balanceig: balanceig constant del cap i les espatlles, de vegades del cos sencer. És freqüent en elefants i óssos.
Poliment excessiu: una neteja que es realitza de manera compulsiva, per exemple llepant-se excessivament o arrancant-se els pèls. És freqüent en primats, i també en óssos i lloros, que arriben a arrancar-se les plomes.

Actuació FAADA

A nivell estatal

A través d'InfoZOOS, coalició formada per les entitats ANDA, BORN FREE i FAADA, creada per incidir, de forma efectiva, a la manera en què són gestionats i tractats els animals salvatges als parcs zoològics.

Fem looby a l’administració perquè s’apliqui la legislació als parcs zoològics i se sancionin o es tanquin aquells que no ho fan.
Denunciem els centres que incompleixen la llei.
Realitzem inspeccions als zoos i elaborem els corresponents informes per a les autoritats i els propis centres.
Difonem el patiment que suposa per als animals salvatges la vida en captivitat, en particular als zoològics.

Què pots fer tu?

Informa els teus coneguts i familiars, especialment els nens, dels problemes que pateixen els animals als zoològics.
Visita centres de recuperació de fauna: allà, s’hi mantenen animals decomissats de situacions de maltractament o abandonament, que t’ajudaran a entendre les problemàtiques associades amb la captivitat. Si tens nens, també pots portar-los a veure documentals educatius, al teatre, a passejar a la platja, a conèixer la fauna local que habita els boscos i les muntanyes, a protectores de gossos i gats, als santuaris d’animals a ajudar: hi ha moltes alternatives als zoològics.
Informa’t sobre la Llei 31/2003, 27-10 de conservació de la fauna silvestre als parcs zoològics i informa’ns de qualsevol anomalia que puguis observar en aquests centres aportant, quan sigui possible, fotografies o imatges de vídeo.

Wiki FAADA

Quin tipus d’informació sobre l’animal ha de mostrar-se en un zoo?
Serveixen els zoos per a la conservació de les espècies?
Què ocorre si s’escapa un animal d’un zoo?
Es poden tocar els animals als zoos?
Un zoo ha de contribuir econòmicament en projectes de conservació en el país d’origen dels animals?
És útil la cria en captivitat als zoològics?

Altres fonts

InfoZOOS