Als zoològics, les condicions en què viuen els animals es troben molt allunyades del que seria el seu hàbitat natural. Cap centre pot reproduir la complexa biodiversitat dels hàbitats de cada espècie. Inevitablement els espais han de limitar-se i resulten insuficients per als animals allotjats. A més de restringits, aquests espais són també asèptics, amb estructures artificials i sense cap tipus de naturalització ni enriquiment, més similars a una gàbia que a qualsevol altra cosa. Als zoològics, els animals tenen molt pocs estímuls i són privats de la possibilitat de desenvolupar les conductes pròpies de la seva espècie, des de les més bàsiques i instintives, com escalar o córrer llargues distàncies, fins a altres comportaments més complexos com la caça, o les relacions socials i reproductives.
Tot això provoca que els animals pateixin frustració, estrès, apatia, depressió, etc. que acaben manifestant-se moltes vegades en comportaments estereotipats. Les estereotípies són comportaments anormals, obsessius i repetitius, que l’animal realitza sense cap objectiu, i que com ja confirmen estudis científics, només s’observen en animals en captivitat. Entre altres, recordem: el balanceig lateral dels elefants, el pacing dels grans felins (desplaçar-se d’un lloc a un altre de la gàbia contínuament) i el fet de polir-se excessivament o l’autolesió en els primats.
A nivell estatal
A través d'InfoZOOS, coalició formada per les entitats ANDA, BORN FREE i FAADA, creada per incidir, de forma efectiva, a la manera en què són gestionats i tractats els animals salvatges als parcs zoològics.
Wiki FAADA
Quin tipus d’informació sobre l’animal ha de mostrar-se en un zoo?
Serveixen els zoos per a la conservació de les espècies?
Què ocorre si s’escapa un animal d’un zoo?
Es poden tocar els animals als zoos?
Un zoo ha de contribuir econòmicament en projectes de conservació en el país d’origen dels animals?
És útil la cria en captivitat als zoològics?
Altres fonts