Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Si continúas navegando, estás aceptando nuestra política de cookies. Pero puedes cambiar la configuración en cualquier momento. Más información

Aceptar

Fes-te'n soci/a

Zoos - Les mentides del zoo

Animals implicats

Aus, Rèptils, Amfibis, Mamífers

Abast de la problemàtica

Internacional

Àmbit d'actuació de FAADA

Internacional

Descripció

Segons la Llei 31/2003, de 27 d'octubre, de conservació de la fauna silvestre als parcs zoològics, l’existència d’aquests llocs es justifica segons tres objectius principals: educació, investigació i conservació. Però la realitat és molt diferent: diversos estudis i investigacions mostren que els zoos d’Europa no es constitueixen sobre aquests tres pilars, i en la major part, el benestar dels animals que s’hi allotgen tampoc és una prioritat, ja que aquests centres s’han convertit en llocs lucratius. Als EUA, els ingressos totals per a les visites als zoos i aquaris van ascendir a més de 5 bilions de dòlars l’any 2016, així que aquests llocs dedicats a l’oci i a l’entreteniment, busquen la manera d’atraure visitants per obtenir beneficis econòmics més grans (700 milions de persones visiten els parcs zoològics cada any al món). S’ofereixen amb lemes com ara “vine a divertir-te al zoo”, i ofereixen contínuament noves atraccions amb els animals, com per exemple les interaccions directes, que desafortunadament han augmentat dràsticament els últims anys.

A la majoria de zoos, els manca un programa d’educació, no disposen de personal format, no realitzen visites guiades ni xerrades educatives, tampoc elaboren rigorosos panells d’interpretació ni disposen tan sols d’una aula educativa. Contràriament basen la seva educació en els espectacles de certes espècies, majoritàriament aus exòtiques, lleons marins, foques, cetacis, etc. Aquests espectacles s’anuncien com a “educatius”, però el cert és que no contribueixen a la formació del públic, ni aporten dades rellevants sobre les espècies, el comportament o el seu hàbitat. Per contra, transmeten un missatge erroni sobre la captivitat, i la normalitzen, presentant els animals a través de les seves piruetes i fins i tot mostrant els visitants que les interaccions entre aquests animals i els humans són normals i beneficioses per a ells.

Des de l’any 2005, el zoo de Barcelona ha participat en només 3 projectes de conservació.

La conservació hauria d’estar detallada en un pla que indiqués la participació del zoològic en programes oficials de cria en captivitat, amb objectius conservacionistes. Aquests objectius es basen a aconseguir una població autosuficient,  que mantingui com a mínim el 90% de la variabilitat genètica original durant cent anys o més per evitar l’endogàmia i els problemes que se’n deriven, i així aconseguir que els animals formin part de futurs programes de reintroducció. En canvi,  els zoos elaboren programes de cria de multitud d’espècies que més endavant no es reintrodueixen, sinó que serveixen per alimentar les col·leccions d’altres zoos i mantenir la diversitat genètica.

Per aconseguir objectius conservacionistes reals, la població captiva hauria de ser gestionada com un conjunt (malgrat que la seva ubicació pogués ser diversa) i sota la supervisió de la EAZA (European Association of Zoos and Aquaria). Tanmateix, les últimes dades del 2015 indiquen que hi ha uns 70 zoològics a Espanya i que tan sols 16 són membres de la EAZA, i 3 de la WAZA (World Association of Zoos and Aquariums). La EAZA compta amb un total de 383 membres de 44 països.

La realitat és que la gran majoria d’espècies que viuen als zoològics no estan amenaçades, sinó que es mantenen en captivitat únicament per tal que es puguin exhibir, com a part d’una col·lecció. Per altra banda, es mantenen espècies que sí que estan en perill d’extinció, com l’elefant asiàtic, que no poden adaptar-se a viure en captivitat. Diversos estudis demostren que els membres d'aquesta espècie pateixe enormement als zoos, que desenvolupen malalties que els poden provocar la mort i que pel fet de viure allà, no poden reproduir-se, per la qual cosa l’aportació a la conservació de l’espècie també és nul·la.

Quant a la investigació, a pesar que la directiva obliga els zoològics a complir amb aquest objectiu, són una minoria els zoos que porten a terme estudis científics. D’aquests estudis, un percentatge encara menor aporta un valor al món animal, ja que la majoria se centra a estudiar problemàtiques i comportaments dels animals en captivitat, que no s’observen en llibertat, i que per tant, no poden ser llavors extrapolats per ajudar aquestes espècies a la naturalesa.

 

Actuació FAADA

A nivell estatal

A través d'InfoZOOS, coalició formada per les entitats ANDA, BORN FREE i FAADA, creada per incidir, de forma efectiva, a la manera en què són gestionats i tractats els animals salvatges als parcs zoològics.

  • Fem looby a l’administració perquè s’apliqui la legislació als parcs zoològics i se sancionin o es tanquin aquells que no ho fan.
  • Denunciem els centres que incompleixen la llei.
  • Realitzem inspeccions als zoos i elaborem els corresponents informes per a les autoritats i els propis centres.
  • Difonem el patiment que suposa per als animals salvatges la vida en captivitat, en particular als zoològics.

Què pots fer tu?

  • Informa els teus coneguts i familiars, especialment els nens, dels problemes que pateixen els animals als zoològics.
  • Visita centres de recuperació de fauna: allà, s’hi mantenen animals decomissats de situacions de maltractament o abandonament, que t’ajudaran a entendre les problemàtiques associades amb la captivitat. Si tens nens, també pots portar-los a veure documentals educatius, al teatre, a passejar a la platja, a conèixer la fauna local que habita els boscos i les muntanyes, a protectores de gossos i gats, als santuaris d’animals a ajudar: hi ha moltes alternatives als zoològics.
  • Informa’t sobre la Llei 31/2003, 27-10 de conservació de la fauna silvestre als parcs zoològics i informa’ns de qualsevol anomalia que puguis observar en aquests centres aportant, quan sigui possible, fotografies o imatges de vídeo.

Causes relacionades