Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Si continúas navegando, estás aceptando nuestra política de cookies. Pero puedes cambiar la configuración en cualquier momento. Más información

Aceptar

En detall

L’Educació Humanitària

L’essència de l’Educació Humanitària és la de trobar maneres de relacionar-se amb la naturalesa, amb animals no humans i entre nosaltres mateixos,  que siguin enriquidores, solidàries i positives. Aquest enfocament promou, concretament, la transformació de les actituds, creences i comportaments relacionats amb la nostra connexió amb el medi ambient, amb altres espècies i amb altres companys humans encaminant-se cap als valors humanitaris.

L’Educació Humanitària, igualment que passa amb altres paradigmes anti-opressió, drets de les dones, drets civils, drets del col·lectiu LGTBQ, tardarà temps a tenir efecte i a integrar-se dins de la societat. Per començar a facilitar els alumnes l’aprenentatge dels valors humanitaris, necessitem introduir un programa integrat a través dels currículums escolars que permeti tant a educadors com alumnes arribar a familiaritzar-se amb formes més humanitàries de pensar i de relacionar-se.

L’Educació Humanitària comprèn el conjunt de coneixements, les eines i les estratègies per l’ensenyament dels Drets Humans, la protecció dels animals, l’administració ambiental, però també les qüestions culturals com realitats interconnectades i integrants d’una societat justa i saludable. Aquest nou paradigma no només inculca el desig i la capacitat de viure amb compassió, integritat i saviesa, sinó que també proporciona els coneixements i eines per posar els nostres valors en acció per tal que puguem trobar solucions que funcionin per a tots.

L’Educació Humanitària inclou 4 elements

Proporciona informació precisa, és a dir, ens dota dels coneixements per fer front als canvis.

Fomenta las 3 C 

Curiositat, la Creativitat i el pensament Crític, que són els instruments que ens permetran afrontar els reptes.

Promueve las 3 R

Reverència, Respecte i Responsabilitat, que constitueixen la motivació per enfrontar els reptes.

Ofereix opcions i eines positives per a la resolució de problemes, per la qual cosa serem capaços de resoldre els reptes que se’ns presentin.

Ha arribat el moment de fer la vida molt més ètica, sostenible i en pau amb aquest planeta.

Proposta educativa de FAADA

El programa “Escoles Humanitàries” basat en el foment del respecte i la convivència amb animals de companyia, suposa l’adquisició d’habilitats socials, la resolució de conflictes sense violència, aconseguir l’autocontrol de la impulsivitat i trobar alternatives a l’agressivitat. És una intervenció que dona resposta a la creixent inquietud a les escoles per l’augment dels conflictes de conducta a l’aula i a la necessitat d’una educació en valors. Aquesta metodologia desenvolupa tècniques efectives per al tracte de conflictes interpersonals. Conèixer i aprendre a tractar els animals facilita la socialització del nen, el seu desenvolupament social i afectiu. Per això, la sensibilització que s’adquireix en el tracte respecte als animals, es generalitza a tots els éssers vius.  L’alumnat desenvolupa així les següents habilitats socials: empatia, comprensió, expressió de l’afectivitat i control d’agressivitat. Durant el programa s’assagen activitats i conductes alternatives per a la resolució de conflictes. Les habilitats adquirides s’apliquen immediatament a les persones de l’entorn i hi romanen com a bagatge personal d’aprenentatge.

La metodologia del programa facilita que els nens aprenguin a reconèixer els estats d’ànim dels animals; busquen amb el professor les possibles causes que provoquen aquest estat anímic; aprenen a transitar per les emocions d’altres, és a dir, aprenen a empatitzar amb els animals i altres persones; i a identificar les necessitats o carències que provoquen comportaments determinats. Els alumnes construeixen així alternatives per abordar el problema, ajudar l’animal, i, per extensió, generalitzar tot aquest procés a les persones.

Els estudiants també aprenen a apropar-se als animals controlant els impulsos per no espantar-los i mostrant confiança. Així interioritzen, per exemple, que l’animal no en cert moment no desitgi companyia, a expressar afectivitat a través de carícies, a anar alerta i a jugar-hi. A més, l’alumne es converteix en protector de l’animal i ha de buscar maneres d’ajudar-lo i defensar-lo de les agressions d’altres, és a dir, no només aprèn a respectar sinó a ser defensor de la integritat de l’altre. La prudència en el tracte i evitar reaccionar impulsivament comporta la comprensió de la causa-efecte en el repertori de conductes animals i humanes.

També es desenvolupen les habilitats de prendre decisions i de resoldre conflictes sense violència. L’enfocament positiu de la diversitat contribuirà al desenvolupament d’una societat més justa i igualitària. Una societat multiracial i mestissa, en la qual el respecte a les diferències ha de ser-hi molt present en l’àmbit escolar. El treball per abolir les discriminacions racials, ètniques, de gènere i d’espècie ha de tenir un paper clau en l’educació dels nostres nens i nenes.

Humanitzar les nostres relacions amb els animals no s’oposa a la humanització de les nostres relacions amb els nostres iguals, sinó que les reforça. En el decurs de la història, hem evolucionat des d’una moralitat tribal cap a la universal, per mitjà d’una sèrie d’ampliacions de la “comunitat dels iguals”. Aconseguir que l’antropocentrisme extrem, que únicament considera els humans com a mereixedors de drets, sigui revisat és un dels nostres objectius principals. 

El nou paràmetre que hauria de fer-nos reflexionar sobre les accions, actituds i comportaments respecte als altres, (els animals en aquest cas), és la capacitat de sentir que posseeixen. Aquesta capacitat de sentir vol dir que determinats éssers vius poden ser afectats de manera positiva o negativa, que poden tenir experiències: no és només la capacitat de rebre estímuls o donar reaccions, és la capacitat de rebre i reaccionar als estímuls de manera conscient, experimentar-los des de l’interior. (enllaç a la ratificació de la Conferència de Cambridge sobre la Consciència l’any 2012)

La tesi de la diferència antropològica no és compatible amb el coneixement científic de què avui disposem. L’espècie humana té habilitats no compartides pels altres animals, però no ens en separa una barrera infranquejable. Aquestes característiques o les suposades habilitats humanes superiors ens haurien de fer, precisament, més sensibles amb els col·lectius més indefensos o en situació de debilitat, però històricament l’home ha utilitzat aquest avantatge per aprofitar-se dels més dèbils, un abús de poder i de superioritat exercida d’una manera indecent tant sobre els mateixos humans com sobre els altres animals i el planeta.

Des de FAADA et convidem a contribuir: ens ajudes a canviar el conte?