Salut - Riscos

Encara que alguns gossos són més propensos a patir un cop de calor, com ara els cadells, els gossos d’edat avançada, els de fisonomia similar al Bulldog, Bòxer o Carlí (musell xato) etc., s’ha de prendre mesures de precaució amb tots i cada un d’ells.

Mai el deixis sol al cotxe, en poc temps i a l’estiu, l’ambient interior pot convertir-se en un autèntic forn i l’animal podria morir en qüestió de 15 minuts. Tampoc el deixis en un balcó, bodega o pati petit.

Assegura’t que disposa sempre d’algun lloc amb ombra: anticipa els moviments del sol durant el dia per evitar que, encara que quan marxis hi hagi ombra, més tard no n’hi hagi ni un centímetre. També és necessari deixar suficient aigua disponible.

Evita sortir a passejar o que faci exercici en hores de màxima radiació solar o calor, porta aigua amb tu i intenta anar per llocs amb ombra.

Els símptomes que acostumen a aparèixer durant el cop de calor són apatia, respiració agitada o costosa, tremolors musculars, vòmits, freqüència cardíaca accelerada, balanceig. Si no es tracta a temps, derivarà en petèquies, hemorràgia, insuficiència hepàtica i renal, edema cerebral i finalment mort per fallada multiorgànica.

En cas que l’animal pateixi algun d’aquests símptomes, s’ha de portar-lo al veterinari urgentment intentant abaixar la temperatura aplicant fred al cap, als engonals o a les axil·les.

També ventila ràpid la zona i ofereix-li aigua.

Mai deixis el teu gos sol al cotxe, en poc temps i a l’estiu, l’ambient interior pot convertir-se en un autèntic forn i l’animal podria morir en qüestió de 15 minuts.

Fòbia dels petards i focs artificials

Els gossos tenen una oïda molt sensible, capaç de percebre sons que per a les persones són inaudibles (fins a 60.000Hz). Són capaços d’escoltar el soroll produït per tempestes, petards o focs artificials, malgrat que nosaltres no el sentim.

En sentir un d’aquests sons que no esperen i al qual no estan habituats, hi ha molts animals que generen una resposta d’estrès, controlada hormonalment per l’adrenalina i el cortisol, molt difícil de combatre. Les fòbies als sorolls són les fòbies més comunes per als gossos. En els gats és menys freqüent però també hi poden ser i les mesures a prendre són les mateixes.

Per prevenir que els animals generin una resposta d’estrès exagerada, en primer lloc seria bo intentar que s’habituïn a aquests sorolls, per exemple mitjançant uns àudios específics que hi ha comercialitzats precisament per això, de manera que es reprodueixen seguint una pauta, cada vegada a més volum i sempre acompanyada d’una situació i una actitud de calma per part de les persones presents. També és bo, abans que l’animal hagi generat aquesta fòbia, tenir en compte la possibilitat que succeeixi en el futur i aplicar les mateixes mesures davant la presència d’aquests sorolls: mostrar una actitud de calma i evitar el reforç positiu de l’actitud de por (no acariciar o tractar de forma diferent a l’habitual en un intent de calmar-lo o sentir llàstima per ell).

Si l’animal ja pateix aquesta fòbia, l’ideal per prevenir que li augmenti l’ansietat o fins i tot que s’escapi corrent sense rumb, seria portar a terme una sèrie de mesures com ara mantenir la calma, no excitar-lo més, oferir-li o permetre que es refugiï on se senti més segur (sota del llit, dins d’un armari, etc.) i sempre mantenint el control del seu estat (preferiblement no deixar-lo sol). Per evitar que els sons arribin o aconseguir que ho facin de forma més debilitada, davant d’una situació així, es recomana tancar portes, finestres i persianes de la casa, per insonoritzar-la al màxim. Com a precaució evita agafar-lo en braços o retenir-lo si vol marxar cap a un altre lloc, perquè podria fer-te mal sense voler.

És possible que la sessió de petards o la tempesta duri diverses hores o fins i tot dies, així que hauràs d’organitzar les sortides al carrer evitant els moments de més freqüència i intensitat d’aquests sorolls. A més, és important tenir ben lligat i identificat l’animal amb el qual convius (veure secció: identificació), ja que pot espantar-se i reaccionar de forma imprevisible a qualsevol moment,  inclús arrencant a córrer sense obeir ningú i pot patir un atropellament i/o perdre’s.

L’ús de feromones destinades a calmar l’ansietat pot ser d’utilitat en aquests casos, subministrant-la en l’ambient, amb diversos dies d’antelació o durant l’esdeveniment.  En casos extrems, és possible que necessiti medicació. En aquest cas, el teu veterinari t’aconsellarà segons el cas, però mai mediquis el teu gos pel teu compte.

Intoxicacions

Hi ha certs productes, alimentaris o d’ús domèstic, que poden produir alta toxicitat als gossos i als gats, si són ingerits o inhalats.

Els símptomes són variables però els més freqüents són híper-salivació, debilitat, dificultat respiratòria, pal·lidesa, paràlisi, hemorràgies, atàxia, etc. i poden acabar amb fallada renal, hepàtica, xoc i amb la mort de l’animal si no es tracten ràpidament en alguns casos.

És important que coneguis quins productes són tòxics per als gossos i els gats, i que t’asseguris de mantenir-los ben amagats, fora de l’abast dels teus animals.

Si per algun accident el teu gos o gat s’intoxiqués o creus que hi ha possibilitat que hagi ingerit alguns d’aquests productes, porta’l immediatament al veterinari, si pot ser, amb l’envàs o l’etiqueta on se’n detalli la composició.

Productes que podries tenir a casa o al jardí

• Productes de neteja alcalins (dissolvents, lleva-taques).
• Insecticides (clorocarbonats, carbamat, avermectines, piretrines, organofosforats).
• Collars antiparasitaris.
• Rodenticides (anticoagulants, brometalina, colecalciferol, estricnina).
• Esquer per a erugues i cargols (metaldehid).
• Naftalè, borat, rotenona, DEET.
• Zinc, Lead de pintures, corrosius.
• Coles.
• Glifosat i altres herbicides.
• Plom.
• Pintures.
• Anticongelant.

Aliments que ingereixen les persones però són tòxics per als gossos i gats

• Xocolata (teobromina).
• Cafè i tè (cafeïna).
• Raïm i panses.
• Nous de Macadàmia.
• Cebes, alls i derivats.
• Alvocat.
• Guaranà.
• Valeriana.
• Xilitol.
• Llúpol per a cervesa

Medicines i drogues

• Aspirina.
• Ibuprofè i altres antiinflamatoris.
• Paracetamol.
• Efedrina i pseudoefedrina.
• Cànnabis.
• Barbitúrics, opioides (morfina, codeïna, metadona, heroïna), al·lucinògens (LSD, bolets), amfetamines o cocaïna.

Herbes o plantes que hi poden haver a casa o al camp

• Herba de Sant Joan (Hypericum perforatum).
• Equinàcia.
• Àloe Vera.
• Ciques (Cycas revoluta).
• Cagamuja.
• Gladiol.
• Jacint.
• Philodendron.
• Caladium “orella d’elefant”.
• Belladona.
• Ricí.
• Pothos.
• Tulipa.
• Narcís.
• Ciclamen.
• Boix grèvol.
• Ruibarbre.
• Trèvol.
• Heura.
• Azalea o rododendre.
• Lliri de maig (Convallaria majalis).

La processionària del pi

La processionària del pi (Thaumetopea pitycambra) és un lepidòpter (papallona) que forma bosses plenes d’erugues als pins amb les primeres altes temperatures de final d’hivern / principi de primavera. Entre febrer i abril és l’època amb més risc de trobar-les.

S’alimenten durant 30 dies al niu i després descendeixen formant una filera al terra. Aquestes erugues acaben enterrant-se al terra, on passen a ser una nimfa i després es converteixen en papallona. A causa de la presència de pèls urticants, aquestes erugues són un risc tant per a les persones com per la resta d’animals. Especialment quan es troben en àrees urbanes, on és més fàcil topar-hi.

Produeixen urticària i al·lèrgies al contacte i poden ser molt perilloses si s’arriben a ingerir.

Evita passejar per zones on hi hagi processionària. És molt arriscat per als gossos més curiosos o cadells, amb més tendència a llepar qualsevol cosa. Fixa’t bé en les copes dels arbres i en la vegetació, si veus que hi ha bosses o saquets, millor vés a un altre lloc perquè és molt probable que hi hagi erugues pel terra en aquesta zona.

Si entren en contacte amb aquesta eruga a través de la boca, es produirà hiper-salivació, inflamació de la llengua, llavis i zones adjacents, ampolles i úlceres. El teu animal podria perdre part de la llengua.

S’ha d’anar immediatament al veterinari per tal que rebi el tractament adequat abans que sigui massa greu: la llengua podria necrosar-se i l’animal podria arribar a morir per asfíxia.

Per saber-ne més sobre com prevenir altres malalties parasitàries, com la Leishmaniosi, entra a la secció de Paràsits.