Festes - Altres festes populars

A Espanya hi ha encara unes 3.000 festes populars en les quals es maltracten animals.

La qüestió és que encara s’agredeixen, es lesionen i s’assassinen animals en nom de la cultura durant tot l’any i en totes les regions d’Espanya. Per sort, alguns municipis sí que són conscients que aquests espectacles grotescs fomenten la violència entre les persones i fan mal als animals, quan no acaben amb les seves vides, per la qual cosa hi ha pobles que han decidit suprimir aquestes festes o han substituït els animals per objectes. Un bon exemple a seguir és el Boloencierro de Mataelpino , Madrid, que pel seu encierro anual ha reemplaçat els toros per una bola de poliespà.  

Aquí, fem una llista d’alguns exemples de festivitats que encara se celebren a Espanya, any rere any, segons l’espècie:

Festes cruels amb èquids

Peropalo de Villanueva de la Vera, Càceres: durant la fase de la festa coneguda com a “corrida d’eleccions”, un ruc es passeja pel poble, muntat per l’individu que suplanta el “peropalo” mentre el poble sencer se’n burla i els segueix. Empenyen el ruc, el sacsegen i el ruixen amb diferents tipus de beguda durant tot el recorregut. Vídeo Burro de Peropalo.

Romería del Rocío, Almonte, Huelva: cavalls, burros i bous s’utilitzen cada any per realitzar el camí fins a “El Rocío”, que travessa Doñana, el Guadalquivir i que pot consistir en diverses desenes de quilòmetres, segons des d’on es comenci el recorregut. Cada any moren diversos animals a causa de la falta d’aigua i l’esforç excessiu al qual se’ls sotmet. L’any 2016 van morir 13 èquids i se’n va haver d’atendre a més de 200. Es calcula que des de 2007 han mort uns 100 cavalls. A l’esforç i falta d’aigua, se li ha d’afegir les ferides i múltiples rascades que provoquen als cavalls les muntures, la serreta o els arçons. Vídeo La otra cara de El Rocío de PACMA.

Rapa das Bestas, a Sabucedo, Pontevedra: diversos cavalls als quals es manté la resta de l’any pasturant a la muntanya, són conduïts fins un recinte petit on a penes poden moure’s i en què els “aloitadores” fan ús de la força per tallar-los la crin. Vídeo Rapa das Bestas a La Sexta.

Las Luminarias de San Antonio Aband, Alosno, Huelva; Àvila i altres: cavalls, mules i burros són obligats a saltar per sobre de diverses fogueres per ser “purificats” i presumptament alliberats de malalties. A pesar de tractar-se de creences de l’Edat Mitjana, encara hi ha alguns pobles a Espanya (Vilanova d’Alcolea, Castellón entre altres) on aquesta celebració es manté i celebra any rere any, sense tenir en consideració que els èquids tenen por del foc i poden patir cremades. Vídeo Las Luminarias de San Antonio Abad a CanalSur.

Festes cruels amb aus domèstiques

Suelta del pato (solta de l’ànec), Valdés, Astúries i altres: cada any, es deixen anar diversos ànecs a l’aigua de la platja de Cueva, per tal que els banyistes els persegueixin i els atrapin. Els ànecs són animals d’aigua dolça, no adaptats a l’aigua salada del mar i que, a més, pateixen estrès a causa del gran número de persones que els persegueixen i els tracten de forma brusca o violenta. A Puerto de Sagunto, València, diverses sentències han condemnat aquesta pràctica que implica maltractament animal. Vídeo Suelta a Roses.

Lluites de galls a Canàries i Andalusia: a Canàries les lluites de galls estan legalitzades i, segons afirma l’administració, s’han concedit uns 1.100 carnets per la realització d’aquesta pràctica. El president de la Federació Gallística Canària indica que moren al voltant del 5-10% dels galls durant les baralles. No s’ofereixen dades sobre els galls que moren després, en tornar a casa, i no es menciona el patiment i les lesions que pateixen els animals durant i després de la baralla.

A Andalusia també aquestes exhibicions estan regularitzades i s’anomenen “Riñas de gallos”: es diferencien de les lluites únicament perquè els animals no moren a la gallera i l’objectiu últim de l’activitat és la selecció genètica de la raça andalusa. Les baralles entre galls poden arribar a durar 15-25 minuts.

Lanzamiento de la pava (llançament d’un gall dindi femella), Cazalilla, Jaén: al marc de les festes de San Blas, es tira cada any un gall dindi femella des del campanar. Malgrat les denúncies per maltractament animal i que es multés el poble durant 12 anys per permetre aquesta activitat, la tradició es va seguir celebrant, ja que els veïns pagaven entre tots el que era una multa irrisòria. Des de 2016 s’han imposat mesures més dràstiques per acabar definitivament amb aquesta celebració. Vídeo del campanari de Cazadilla en EFE VERDE.

Quintos i corridas de gansos (corrides d’oques), Carpio del Tajo, Toledo; Lekeito, Vizcaya i altres: els joves del poble estiren el cap de les oques penjades d’una corda fins arrancar-los el cap: guanya la competició que més caps arranca. Se celebra en molts pobles d’Espanya i, encara que les oques es pengin ja mortes, s’han de sacrificar prèviament per poder col·locar-los allà. Vídeo del Carpio de Tajo al Periódico de Castilla-La Mancha.

Festes cruels amb porcs

Agarrada dos Porcos, A Valenzá, Ourense: es deixen anar quatre porcs petits impregnats de greix perquè els nens o joves hi corrin darrere intentant agafar-los. A l’actualitat aquesta festa és considerada il·legal i multada. Vídeo Agarrada dos Porcos.

Rifes de porcs a Castella la manxa, Castella i Lleó, Andalusia i Comunitat Valenciana, entre altres: durant tot el dia s’exhibeixen els porcs engabiats mentre que els veïns compren números de la rifa. Els porcs són el premi del sorteig per tal que aleshores la gent disposi de les seves vides com consideri oportú.

Festes cruels amb rosegadors

Batalla de rates, a El puig, València: es maten rates i s’utilitzen com a munició a una baralla entre la gent del poble. Vídeo Batalla de rates a El Puig de PACMA.

Medició dels espies, a Biar, Alacant: durant les festes, es trenca un càntir que conté diversos ratolins o hàmsters: les participants els persegueixen fins atrapar-los o els aixafen fins a esclafar-los. Vídeo Fiestas del Biar de OJDA.