Nombroses activitats turístiques promogudes per particulars o centres de captivitat ofereixen als visitants la possibilitat d’interactuar de manera directa amb els animals. Pels viatgers, doncs, és possible fer-se fotos amb animals salvatges (monos, lloros, tigres, etc.), donar el biberó a les cries de grans felins, nedar amb dofins o cocodrils, muntar en elefant o passejar amb un grup de lleons. Aquestes són només algunes de les activitats més conegudes.
Les interaccions d’aquest tipus impliquen greus problemes per aquests animals que, al ser salvatges, no estan acostumats ni naturalment adaptats pel contacte amb les persones –inclús encara que hagin nascut en captivitat- i poden estressar-se i resultar perillosos. És per això que a la majoria d’interaccions resulta necessari sedar-los, encadenar-los, precintar-los la boca o mutilar-los (per exemple arrancant-los les urpes i les dents). Els turistes que participen en aquestes activitats s’enfronten també a importants riscos de salut, ja que les espècies involucrades poden ser transmissores de malalties zoonòtiques (els elefants, per exemple, poden passar la tuberculosi a les persones).
L’entrenament al qual són sotmesos aquests animals representa un altre motiu de preocupació: aconseguir que un animal salvatge actuï en contra de la seva voluntat i dels seus instint sol implicar mètodes abusius com la manipulació per gana o l’ús d’eines de càstig (per exemple el boolhook que és el típic bastó amb ganxo punxegut utilitzat per dominar els elefants). Tots els elefants utilitzats a la indústria turística, per posar un exemple conegut, han estat sotmesos a un procés de “domesticació” anomenat al continent asiàtic Pajaan (literalment “trencar-los l’ànima”), que implica la separació prematura d’una cria d’elefant de la mare, el tancament a una gàbia rudimentària de fusta on amb prou feines li resulta possible mantenir-se dret, falta de son, menjar i aigua, i cops a les parts més sensibles del cos (ulls, cap i orelles) durant setmanes.
Cada any, entre 50 i 100 cries d’elefants són capturades a Birmània per la indústria turística tailandesa. Per cada cria capturada fins a 5 elefants adults de la seva família han de ser abatuts.
El fet d’haver de portar a terme activitats antinaturals implica greus problemes també des d’un punt de vista físic: en el cas dels elefants, haver de caminar durant llargues hores sobre terrenys asfaltats i no aptes per als seus peus, o portar al damunt de la seva delicada columna grans pesos, els perjudica greument la salut i els provoca a la immensa majoria artritis (una patologia que per a ells pot arribar a ser mortal) i desviacions de la columna.
Les condicions de vida d’aquests animals representen un altre problema important, ja que, apartats dels ulls dels turistes, acostumen a ser mantinguts en instal·lacions insuficients, passen llargues hores encadenats, són alimentats de manera inadequada, no tenen accés suficient a fonts d’aigua i no poden interactuar amb altres elefants quan a la naturalesa, viuen en grans manades. En definitiva, aquests animals són utilitzats sense que es tingui en consideració les seves necessitats fisiològiques i cicles vitals.
L’ús d’animals salvatges en interaccions amb turistes està portant a la desaparició d’espècies amenaçades: és el cas dels loris lents, caçats de la naturalesa per ser utilitzats en fotografies amb turistes als carrers més comercials de Tailàndia, i dels mateixos elefants asiàtics, la població dels quals ha descendit un 90% els últims 100 anys. Segons els informes de la ONG Elephant Family, cada any entre 50 i 100 cries d’elefants són capturades a Birmània per alimentar la indústria turística tailandesa. Per cada cria capturada, han de ser abatuts fins a cinc elefants adults de la seva família.
Un altre aspecte a tenir en compte és el destí dels animals que són utilitzats en algunes d’aquestes activitats. Els lleons que es crien a les granges de Sud-àfrica per tal que els turistes puguin alimentar-los amb el biberó o fer-s’hi fotos, quan arriben a l’edat adulta, són venuts a les empreses de caça enllaunada convertint-se en víctimes d’aquesta indústria. Molts altres animals són rebutjats quan ja no resulten atractius o són massa perillosos pels viatgers. Així doncs, acostumen a acabar en mans dels traficants (com en el cas dels tigres, les parts dels quals tenen un gran valor al mercat negre asiàtic) o són abandonats a la naturalesa després d’haver patit importants amputacions i sense cap possibilitat de poder sobreviure (com el cas dels loris lents).
A nivell estatal
L’any 2016 la iniciativa de FAADA comptava amb el suport de 80 agències i 200 bloggers de viatges. Si ets agència de viatges o blogger del sector del turisme, t’animem que et posis en contacte amb nosaltres per sumar-te a aquesta iniciativa.
Wiki FAADA
On puc trobar informació sobre les activitats turístiques que caldria evitar en cada país del món?
Quines activitats turístiques amb animals hauria d’evitar quan viatjo?
Quins problemes implica muntar en elefant?
Com puc reconèixer un vertader centre de rescat d’animals?
Què faig si trobo un cetaci encallat a la platja?
Com puc participar en un albirament d’animals en el medi natural?
Altres fonts
Turisme Responsable amb els Animals