Festes - Fires medievals

Més de 60.000 animals són utilitzats anualment en festes populars a Espanya.

Exhibicions d’aus rapaces

En alguns estants d’aquestes fires, s’hi poden observar falcons, àguiles, mussols i altres espècies d’aus salvatges lligades i amb els ulls tapats. Els propietaris hi realitzen espectacles enfocats a mostrar les típiques tècniques d’entrenament que s’utilitzen a la falconeria (una activitat de caça en què s’entrena les aus rapaces per atrapar i retornar les preses). A més de poder observar els animals actuant o mentre passen la major part del temps lligades al terra, també s’invita els visitants a fer-s’hi fotos.

Les aus rapaces són animals salvatges que tenen molts problemes per adaptar-se a la vida en captivitat. Tenen necessitats bàsiques que són evidents per la seva condició d’aus voladores i carnívores, difícils de satisfer en condicions de captiveri. Pateixen, a més, a causa de l’estrès, conseqüència de ser traslladades d’un municipi a un altre de forma constant i per estar exposades al bullici de centenars o milers de persones durant diverses hores seguides. A les fires, les aus estan exposades al públic durant tot el dia, malgrat que la majoria d’espècies siguin d’hàbits nocturns, i es queden lligades o engabiades la major part del temps.

La seva inclusió en aquestes celebracions, a més, porta associat un risc per a les persones al tractar-se d’animals de naturalesa salvatge i amb unes característiques físiques que poden provocar ferides als éssers humans, en especial als nens i a qui en desconegui completament la biologia, el comportament i el tracte. Les activitats de falconeria poden ser molt perilloses. Per altra banda, el missatge que s’ofereix al públic mitjançant les exhibicions és contraproduent per a la conservació d’aquestes espècies, ja que fomenta l’espoliació de nius de rapaces i projecta una imatge equivocada del que són i de com viuen aquests animals a la naturalesa.

La Sociedad Española de Ornitología, en el seu posicionament sobre l’ús d’aus rapaces per la pràctica de la falconeria, manifesta que s’haurien de prohibir les exhibicions amb aus rapaces, ja que els manca garanties veterinàries i de seguretat i provoquen que el públic oblidi que es tracta d’animals salvatges que haurien de viure al seu hàbitat natural, i arriben fins i tot a sentir el desig d’adquirir-les com a mascotes.

Passejos en burro i poni

Contràriament al que se sol imaginar, l’ús d’èquids com a mitjà de transport o tracció dista molt de ser una activitat ètica i comporta diverses problemàtiques relacionades amb el benestar dels animals.

A les fires medievals, cavalls, ponis i rucs romanen lligats tot el dia a l’espera de ser muntats pels clients. Les condicions climàtiques poden ser extremes i generalment els propietaris no disposen dels mitjans ni de la infraestructura adequada per salvaguardar-los a la intempèrie. La gran quantitat de persones, el soroll constant i fins i tot la pirotècnia que s’utilitza a aquestes festes provoquen als animals un estrès que s’incrementa pel fet de no tenir la possibilitat de fugir. Aquests èquids són utilitzats per a interaccions amb visitants com ara ser muntats (generalment en cercles) o haver d’arrossegar carros amb persones a sobre: a l’estrès se li suma el cansament d’haver de traginar tal càrrega fins i tot durant diverses hores sense descans.

Els jous que s’utilitzen per immobilitzar o manejar els animals poden produir-los lesions a la pell. L’excés de pes o de treball pot provocar-los dolors múscul-esquelètics i deshidratació. El canvi en la rutina d’alimentació i l’estrès crònic, poden portar a la formació de còlics molt dolorosos i que puguin acabar amb la vida de l’animal.

Per aquestes i altres raons, els veterinaris experts en èquids desaconsellen totalment aquestes pràctiques.

Des d’un punt de vista ètic, a més, interaccions d’aquest tipus porten el públic a considerar normal i acceptable el fet de dominar seguint el seu desig a la resta d’éssers vius, sense tenir en compte les necessitats o l’estat físic dels animals. El respecte als animals, a la naturalesa, i fins i tot a les persones, queda lluny de l’ensenyament que poden proporcionar els passejos amb poni o en burro.