Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Si continúas navegando, estás aceptando nuestra política de cookies. Pero puedes cambiar la configuración en cualquier momento. Más información

Aceptar

Fes-te'n soci/a

Festes - TauromÓquia

Animals implicats

Vaques, Cavalls, Braus

Abast de la problemàtica

Internacional

Àmbit d'actuació de FAADA

Catalunya

Descripció

Tots els toros utilitzats a les festes taurines són de la mateixa espècie que qualsevol altra vaca: Bos taurus taurus. De tots els arguments sobre la tauromàquia, per posicionar-se en contra de les corrides de toros i altres activitats similars, el principal és que encara que siguin utilitzats per la lídia, els toros tenen les mateixes característiques físiques i necessitats biològiques que qualsevol altre toro i per tant, la mateixa capacitat de patiment. A Espanya, però també a altres països, encara es realitzen espectacles diversos en els quals es martiritza aquests animals abans del sacrifici.

La tauromàquia  és un sector que està en decadència. Cada vegada acudeixen menys espectadors a les places i, de fet,  menys de la meitat de les places de toros que hi ha a la península ibèrica ofereixen algun tipus de festa en aquest sentit. Segons dades del Ministeri, l’any 2015 es van realitzar 1.736 festes (22,7% corrides de toros, 30,9% novilladas i 10,3% becerradas o cursa de vedells), que es van concentrar en un 78,3% a Andalusia, Castella i Lleó, Castella la Manxa i la comunitat de Madrid. En tractar-se d’una activitat legalitzada i que compta amb el suport del govern nacional, es considera que les persones que es dediquen a realitzar aquestes matances són professionals i, com a tals, se’n manté un registre. L’any 2015 hi havia 10.481 professionals inscrits (820 matadors, 3.083 novellers, 401 rellonejadors, 2.893 banderillers, 175 toreros còmics i 3108 mossos d’espasa), un número que va en augment amb els anys, ja que encara es tenen en compte els matadors de més de 65 anys i fins i tot aquells que no participen a cap festivitat. El 97% dels inscrits són homes. Hi ha unes 55 escoles taurines, localitzades principalment a Andalusia i Castella la Manxa.

La Unió Europea encara destina subvencions a aquesta activitat, a través de fons de la PAC (Política Agrària Comuna) i FEDER (Fons Europeus de Desenvolupament Regional), com per exemple, la subvenció de les granges que proporcionen aquests animals. A Espanya, hi ha 1.341 empreses ramaderes de toros de lídia, malgrat que la conservació de les deveses s’utilitzi com a excusa per mantenir les granges, que només ocupen el 10% del paisatge considerat com a devesa.

A Espanya, tan sols Canàries l’any 1991 i Catalunya l’any 2010, han prohibit les corrides de toros.

D’acord amb el reglament d’espectacles taurins (Reia Decret 145/1996), la classificació de les diferents festes es fa segons l’edat o pes de l’animal: corrida de toros (toros de 4-6 anys i més de 410 kg de pes), novillada amb picadors (animals de 3-4 anys i màxim 540 kg de pes), novellada sense picadors (animals de 2-3 anys), becerrada (animals de menys de 2 anys). Quan els toros o vedells es lidien a cavall es considera “rejoneo”  o clavament de la pica. També hi ha la modalitat de “festival” o “festejo mixto” i fins i tot el “toreo cómico”, en què no es clava res ni es fereix físicament els animals, però se’ls mata al finalitzar l’espectacle. En el cas de les becerradas, poden participar també persones aficionades, i necessiten tan sols un professional registrat com a responsable. El reglament permet l’indult del toro, és a dir, que no el matin a la plaça i se’n torni a la seva granja corresponent, però això succeeix en menys de l’1% dels casos i els animals tornen en condicions deplorables. El reglament no menciona en cap lloc aspectes sobre el patiment de l’animal, maneres de protegir-lo o infringir menys dolor, ni es parla del benestar animal. Quant als cavalls que participen, tan sols es contempla que portin peto.

Independentment del tipus de festa en què participin, els animals han de ser transportats de forma individual  des de la granja d’origen fins a la plaça (que pot ser fixa o portàtil) o fins el lloc on s’alliberaran. Els toros poden patir les conseqüències de l’excés de calor, gana i set durant el transport en el remolc. L’aïllament sobtat al qual són sotmesos també els afecta l’estat mental, que suma estrès al fet de trobar-se a un lloc nou.

A més dels diferents tipus de festes mencionades, l’informe d’Estadístiques del Ministeri calcula que es van realitzar l’any 2015 a Espanya 16.383 festes molt diverses en les quals hi ha el paper del bestiar.

Corrides de toros i vedells

Es realitzen en places fixes o portàtils, alliberant els toros d’un en un per tal de “lidiar-los”.

L’espectacle es divideix en tres parts: el terç de vares, durant el qual el picador clava les puntes de pica amb l’objectiu de debilitar el toro; el terç de banderilla, durant el qual es claven les banderilles a l’animal amb l’objectiu d’avivar-lo; i  el terç de mort, en què se’l toreja fins a donar-li l’estocada i punyal final.

Les puntes de pica (unes 14 per toro), van muntades en vares formant piques de 2,5 a 2,7 metres de longitud i es claven a la zona de l’esquena. Li provoquen ferides profundes  de fins a 20-22cm , li  trenquen la musculatura de la zona, seccionen els tendons i vasos sanguinis i fins i tot  causen ruptura d’estructures òssies.  Les banderilles (4 normals i 2 de càstig), d’uns 75cm de longitud, es claven a la zona ja lesionada per les puntes de pica, provocant un dolor encara més intens a la ferida oberta, i es queden clavades penjant. L’espasa, de 88cm, hauria de penetrar al tòrax a una zona molt concreta per tal que el seu afecte fos instantani, però generalment acaba produint una lenta agonia a l’animal, que no cau. Per això, es procedeix a l’ús d’una espasa d’uns 10 cm de punta que s’introdueix al coll de l’animal per causar-li una parèsia total i poder, així, procedir a clavar-li el punyal (ganivet de 10cm que secciona el centre nerviós), que suposadament acaba amb la vida de l’animal. De totes maneres, en ocasions el toro segueix viu després de tot això i se li talla la cua, les orelles i se l’arrossega fora de la plaça sent encara conscient i patint dolor.

Els cavalls acostumen a anar amb les orelles protegides per evitar que el soroll els estressi i es desesperin i, malgrat que portin el peto a mode d’armadura, en ocasions el toro els acaba provocant ferides inclús més profundes.

La sang, les ferides evidents i la violència explícita semblen no ser motiu suficient com per legislar en contra d’aquests espectacles. Tan sols les Canàries l’any 1991 i Catalunya l’any 2010, han prohibit les corrides de toros.

Cal fer èmfasi en el fet que a les becerradas, el patiment pot ser fins i tot més gran. Per una banda, es tracta de toros de menys edat i constitució i, per tant, són aficionats els que fereixen els animals: en tenir encara menys capacitat per encertar els llocs que haurien de provocar-los una mort ràpida, han de repetir la inserció dels instruments multituds de vegades.

Encierros

Aquest tipus d’espectacle és dels més comuns a Espanya i es realitzen en moltíssims municipis de forma regular. El més conegut, sens dubte, és el de les festes de San Fermín, a Pamplona. Tots els “encierros” són de toros i són perillosos, fins i tot per a la gent que hi participa.

Els “encierros” consisteixen a deixar lliures diversos vedells, toros guia (toros castrats que es consideren mansos) o vaquetes (vaques de 2-4 anys) pel territori urbà, per tal que els participants els persegueixin en un recorregut establert que sol acabar a la plaça de toros.

A la Comunitat Valenciana i Catalunya se’ls denomina “bous al carrer” o “correbous”. També en altres municipis és típic que se’ls anomeni “toreig de vaquetes” o “capejada”: en aquesta modalitat s’agredeixen i es persegueixen els animals dins d’una plaça de toros o recinte tancat.

Durant la persecució, és freqüent que els participants agredeixin els animals, donant-los puntades de peu, colpejant-los, tirant-los objectes i fins i tot mitjançant l’ús de descàrregues elèctriques. Els animals, en intentar fugir i estressats a causa de la por, poden relliscar, caure esgotats o patir col·lapses i atacs de cor. Poden fracturar-se les banyes i lesionar-se les potes al caure, així com desnucar-se i acabar amb ferides a qualsevol part del cos a causa dels cops produïts per les persones o en xocar contra les parets i el mobiliari urbà.

Toro de la Vega

Aquesta competició se celebra a Tordesillas, Valladolid anualment i consisteix en la persecució del toro seleccionat per part de desenes de participants que li tiren i claven llances d’uns 33 cm, fins aconseguir que l’animal caigui i mori.  Des de 2016, al Toro de la Vega s’ha prohibit la mort de l’animal durant el curs del torneig, malgrat que el procés previ se segueix celebrant.

Toro enmaromado

A aquesta festa, que se celebra a Benavente, Zamora i també en altres municipis espanyols, s’allibera un toro per les festes populars, al qual es lliga una corda a les banyes, per tal que els participants puguin anar tibant o agafant-se, circulant pels carrers del municipi i fins a l’escorxador, on l’animal és sacrificat. El patiment físic i psicològic és conseqüència de l’estrès evident d’haver de recórrer els carrers perseguit per tantes persones, els petards que es llancen a l’iniciar el recorregut i les lesions provocades als músculs del coll i a la base de les banyes, i les fortes estrebades contínues de la soga que porten lligada.

Toro de San Juan

Durant una setmana, a Còria, Càceres, s’alliberen pels carrers sis toros, per tal que els participants els persegueixin i els colpegin mentre corren amb ells durant dues hores. Malgrat que antigament també se’ls llançaven dards, encara empaiten aquests animals fins arribar a la plaça on els disparen un tret per matar-los.

Bous a la mar

Aquesta festa tradicional espanyola se celebra a Dénia, Alacant. En aquest cas, s’allibera la vaqueta per tal que els participants la persegueixin fins al mar. Quan l’animal cau a l’aigua, se l’en treu lligat per les banyes (sense cap mena d’atenció a l’hora de subjectar-lo) i es torna a començar la persecució, fins que l’animal arriba a morir esgotat o ofegat. Vídeo de PACMA.

Toros amb les banyes embolades

Es realitza aquesta modalitat de festa popular en diversos municipis d’Espanya. En primer lloc, se subjecta l’animal, lligant-li cua i potes amb cordes, per poder col·locar-li a les banyes un artefacte amb torxes que s’encenen amb foc. A continuació se l’allibera perquè corri pels carrers, en ocasions fins i tot encenent petards. L’animal entra en pànic, mou el cap per fugir del foc i es colpeja contra les parets. Pateix, a més, les cremades al cap i als ulls provocades per les espurnes. Aquests animals generalment no són sacrificats i poden arribar a utilitzar-se de nou al mateix tipus d’espectacle.

Al toro “de jubilo”, que se celebra al municipi de Medinaceli, Sòria, sí que es mata el toro per després menjar-se’l.

Més informació i evidència científica sobre el patiment d’aquests animals a la web de l’Associació de Veterinaris Abolicionistes de la Tauromàquia y del Maltractament Animal AVATMA.

 

Actuació FAADA

A nivell estatal

  • Difonem campanyes de conscienciació que pretenen acabar amb aquestes pràctiques.
  • Conscienciem les persones per tal que vegin la crueltat que hi ha darrere d’aquest tipus d’entreteniment.

Què pots fer tu?

  • Escull no assistir a festes o espectacles on s’utilitzi el patiment animal com a entreteniment.
  • Escriu el teu ajuntament per demanar que no permeti l’ús d’animals a les festes i demana el suport de familiars, amics o veïns.
  • Difon les campanyes dirigides a acabar amb aquestes pràctiques a les xarxes socials.

Causes relacionades