Arriba un moment en què aquells animals que no han mort abans d’arribar a l’edat adulta, ja no són rendibles o resulten massa perillosos. Aleshores són descartats i les seves vides es tornen, si és possible, encara més miserables.
L’any 2011, Tato Peralta de l’empresa Fauna y Acción declarava a l’article “Animales de Oscar” del diari El Mundo: “Quan ja no serveixen et van avisant a poc a poc... Un dia te’n vas de vacances i quan tornes ja no hi ha qui entri a la gàbia”. En un altre article titulat “Un ximpanzé pot cobrar 15.000 euros per un dia de rodatge”, Tato Peralta deia: “senzillament, amb freqüència passa que un animal salvatge, malgrat l’hagis criat tu, a partir d’un moment deixa de servir. Un tigre sap que és un tigre”.
En arribar a la maduresa sexual i al màxim de la seva força, els instints i les dimensions els fa potencialment molt perillosos i fins i tot agressius. Els animals són de manteniment costós, així que acostuma a resultar necessari trobar-los algun tipus de sortida. En la major part dels casos són venuts a zoològics o altres centres de captiveri, però també poden ser utilitzats pels seus propis propietaris per a la reproducció.
La vida “útil” de molts dels animals salvatges utilitzats per a l’audiovisual és, de fet, limitada a uns pocs anys. Els ximpanzés, per exemple, tenen una vida “artística” útil d’uns 8 anys però en poden arribar a viure fins a 60.
Animals que han servit de reclam per a grans empreses i multinacionals han acabat els seus dies reclosos en petites gàbies durant anys. Només en el millor dels casos, han sigut rescatats per fundacions, santuaris i centres de rescats privats. Però aquests, malauradament són molt pocs i disposen d’una capacitat i recursos limitats.
A nivell estatal
Entre els èxits de la iniciativa destaquen els següents: