Turisme - Caça esportiva i enllaunada

El resultat és que els ingressos del turisme de caça representen tan sols l’1,8% dels del turisme en general als nou principals països on aquesta activitat està permesa. I es calcula que, a causa de la corrupció que hi ha als països en vies de desenvolupament, tan sols un 3% d’aquests ingressos arriben realment a les poblacions de les localitats on es porten a terme les caceres.

El turisme de caça, a més, està posant en perill l’ecoturisme –la més important forma de suport de la població local– i els seus representants es queixen que els caçadors espanten els animals, i això provoca que s’amaguin. També espanten els turistes, que poden ser testimonis accidentals de l’abatiment d’un animal.

A Sudàfrica unes 160 granges crien lleons per a la caça enllaunada i incrementen el número d’aquests animals en captivitat a uns 5.000. En llibertat tan sols n’hi ha uns 2.000.

El que busquen els caçadors són trofeus “especials” i per aconseguir-los, molts estan disposats a subornar i pagar un “extra” per disparar espècies en perill, a animals de sexe i edat no permesos o per caçar amb mètodes il·legals.

Científics de tot el món adverteixen que les conseqüències per a les espècies poden ser gravíssimes i indiquen que per cada lleó adult que mor abatut, es moren fins a 12 cries. Això succeeix perquè un altre mascle dominant ocuparà el seu lloc, matant els seus descendents. Aquest fenomen ha sigut àmpliament documentat en lleons, óssos i lleopards i genera greus implicacions genètiques. Els caçadors apunten els exemplars més vistosos, amb les melenes més llargues i les banyes més grans, i que generalment són els que defensen la resta de membres del grup, provocant que a les noves generacions aquestes característiques vagin desapareixent o siguin cada vegada menys pronunciades. Si els animals més forts desapareixen, només es reproduiran els més dèbils i les seves característiques genètiques no es mantindrien de forma natural. Per posar uns exemples pràctics, la caça d’elefants està portant que cada vegada més elefants africans neixin sense ullals, i que a Canadà, les dimensions de les banyes del mufló s’hagin reduït a un 25% als últims 40 anys.

Aquesta activitat està destruint les dinàmiques naturals de poblacions senceres d’animals i ha contribuït a l’extinció d’espècies a tot el món, com el tigre de Tasmània i l’ant gegant.

Als animals, sovint se’ls deixa morir dessagnats perquè els caçadors no volen espatllar el seu trofeu donant-li a l’animal una mort més ràpida. I ells no són les úniques víctimes, ja que famílies i manades senceres acaben afectades. Per a animals com els llops, que estrenyen vincles per a tota la vida i viuen en grups petits i molt units, la pèrdua d’un membre de la família pot tenir greus repercussions. L’estrès que aquests animals pateixen pot comprometre els seus hàbits alimentaris i fer complicat que puguin emmagatzemar les reserves de greix i energia que necessiten per a l’hivern. L’estrès i la por poden provocar també que els animals s’acostin massa a les carreteres, abandonin les cries o es debilitin tant que acabin malalts o es morin.

La caça enllaunada (traducció del més conegut terme anglès Canned Hunting) és un fenomen turístic que als últims anys ha guanyat popularitat a Sud-àfrica i que està posant seriosament en perill la conservació d’espècies com el lleó (la presa més sol·licitada) i altres animals salvatges.

El terme “caça enllaunada” fa referència als espais reduïts on la batuda té lloc i on el caçador té nul·les probabilitats de fallar l’objectiu. El reclam més popular d’aquesta activitat és: “no kill, no pay” (si no mates, no pagues).

Els animals utilitzats en aquestes batudes han estat en la gran majoria criats en captivitat en granges que proporcionen animals a aquesta indústria: els cadells són allunyats de les seves mares a les poques hores de néixer i alimentats amb biberó per acostumar-los a la presència humana. Exhibint els animals des que són petits, guanyen molts diners mentre resulten atractius per als turistes.

A l’arribada del caçador, els animals estan sovint sota els efectes dels tranquil·litzants o es troben al mateix lloc on als dies anteriors se’ls havia acostumat a menjar.

A aquests caçadors els atrau la garantia d’èxit i pels preus relativament barats:  si caçar un lleó salvatge a Tanzània pot costar gairebé 60.000€, fer-ho amb aquesta modalitat val entre 6.000 i 45.000€. Tot això ha fet que als últims anys el número de trofeus de lleó exportats del país passés de 1.830 entre 2001 i 2006 a 4062 entre 2006 i 2011. Per tant, ha marcat un increment del 122% (dades de la investigació realitzada l’any 2013 per Patrick Barckham de “The Guardian”).

Avui dia a Sud-àfrica hi ha unes 160 granges que crien lleons per aquesta indústria i que fan apujar el número d’aquests animals en captivitat a uns 5.000 individus. Més del doble dels que viuen en llibertat i que actualment són tan sols uns 2.000.

Els EUA han prohibit la importació de trofeus de lleó al territori nord-americà en un intent de frenar la desaparició d’aquests animals ja catalogats com a espècie amenaçada i en perill d’extinció.

Wiki FAADA

On puc trobar informació sobre les activitats turístiques que caldria evitar en cada país del món?
Quines activitats turístiques amb animals hauria d’evitar quan viatjo?
Quins problemes implica muntar en elefant?
Com puc reconèixer un vertader centre de rescat d’animals?
Què faig si trobo un cetaci encallat a la platja?
Com puc participar en un albirament d’animals en el medi natural?

Altres fonts

Turisme Responsable amb els Animals