Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Si continúas navegando, estás aceptando nuestra política de cookies. Pero puedes cambiar la configuración en cualquier momento. Más información

Aceptar

Fes-te'n soci

Turisme - Caça esportiva i enllaunada

Animals implicats

Aus, Rèptils, Felins, Primats, Amfibis, Cetacis, Èquids, Elefants, Óssos, Llops, Girafes, Foques, Lleons marins, Dromedaris, Camells

Abast de la problemàtica

Internacional

Àmbit d'actuació de FAADA

Espanya

Descripció

El turisme de caça es defineix com una activitat turística en què la persona implicada viatja tant a nivell domèstic com internacional amb el propòsit de caçar. Segons la indústria, el turisme de caça i la caça esportiva en general, contribueixen positivament a la conservació de les espècies i del seu hàbitat i representen una important font d’ingressos per a les poblacions locals.

Malgrat que el turisme de caça, en particular el de caça major, és un negoci lucratiu, l’ecoturisme (que es basa principalment en l’observació d’animals) genera ingressos 15 vegades més grans. Les raons són evidents i estan detallades a l’estudi “The 200 Millon $ Question”, encarregat a Economists at Large per IFAW, Born Free i The American Society of the United States: malgrat que els caçadors paguin grans quantitats de diners, els turistes són més nombrosos. Els caçadors, a més, paguen per disparar un animal, que és abatut i per tant perd valor econòmic, mentre que els turistes poden “disparar” amb les seves càmeres a un mateix animal centenars de vegades, i l’animal seguirà conservant intacte el mateix “valor”. En la majoria de llocs, la temporada de caça esportiva i enllaunada té una duració limitada, mentre que l’ecoturisme o les observacions es poden realitzar al llarg de tot l’any i creen més llocs de treball.

El resultat és que els ingressos del turisme de caça representen tan sols l’1,8% dels del turisme en general als nou principals països on aquesta activitat està permesa. I es calcula que, a causa de la corrupció que hi ha als països en vies de desenvolupament, tan sols un 3% d’aquests ingressos arriben realment a les poblacions de les localitats on es porten a terme les caceres.

El turisme de caça, a més, està posant en perill l’ecoturisme –la més important forma de suport de la població local– i els seus representants es queixen que els caçadors espanten els animals, i això provoca que s’amaguin. També espanten els turistes, que poden ser testimonis accidentals de l’abatiment d’un animal.

A Sudàfrica unes 160 granges crien lleons per a la caça enllaunada i incrementen el número d’aquests animals en captivitat a uns 5.000. En llibertat tan sols n’hi ha uns 2.000.

El que busquen els caçadors són trofeus “especials” i per aconseguir-los, molts estan disposats a subornar i pagar un “extra” per disparar espècies en perill, a animals de sexe i edat no permesos o per caçar amb mètodes il·legals.

Científics de tot el món adverteixen que les conseqüències per a les espècies poden ser gravíssimes i indiquen que per cada lleó adult que mor abatut, es moren fins a 12 cries. Això succeeix perquè un altre mascle dominant ocuparà el seu lloc, matant els seus descendents. Aquest fenomen ha sigut àmpliament documentat en lleons, óssos i lleopards i genera greus implicacions genètiques. Els caçadors apunten els exemplars més vistosos, amb les melenes més llargues i les banyes més grans, i que generalment són els que defensen la resta de membres del grup, provocant que a les noves generacions aquestes característiques vagin desapareixent o siguin cada vegada menys pronunciades. Si els animals més forts desapareixen, només es reproduiran els més dèbils i les seves característiques genètiques no es mantindrien de forma natural. Per posar uns exemples pràctics, la caça d’elefants està portant que cada vegada més elefants africans neixin sense ullals, i que a Canadà, les dimensions de les banyes del mufló s’hagin reduït a un 25% als últims 40 anys.

Aquesta activitat està destruint les dinàmiques naturals de poblacions senceres d’animals i ha contribuït a l’extinció d’espècies a tot el món, com el tigre de Tasmània i l’ant gegant.

Als animals, sovint se’ls deixa morir dessagnats perquè els caçadors no volen espatllar el seu trofeu donant-li a l’animal una mort més ràpida. I ells no són les úniques víctimes, ja que famílies i manades senceres acaben afectades. Per a animals com els llops, que estrenyen vincles per a tota la vida i viuen en grups petits i molt units, la pèrdua d’un membre de la família pot tenir greus repercussions. L’estrès que aquests animals pateixen pot comprometre els seus hàbits alimentaris i fer complicat que puguin emmagatzemar les reserves de greix i energia que necessiten per a l’hivern. L’estrès i la por poden provocar també que els animals s’acostin massa a les carreteres, abandonin les cries o es debilitin tant que acabin malalts o es morin.

La caça enllaunada (traducció del més conegut terme anglès Canned Hunting) és un fenomen turístic que als últims anys ha guanyat popularitat a Sud-àfrica i que està posant seriosament en perill la conservació d’espècies com el lleó (la presa més sol·licitada) i altres animals salvatges.

El terme “caça enllaunada” fa referència als espais reduïts on la batuda té lloc i on el caçador té nul·les probabilitats de fallar l’objectiu. El reclam més popular d’aquesta activitat és: “no kill, no pay” (si no mates, no pagues).

Els animals utilitzats en aquestes batudes han estat en la gran majoria criats en captivitat en granges que proporcionen animals a aquesta indústria: els cadells són allunyats de les seves mares a les poques hores de néixer i alimentats amb biberó per acostumar-los a la presència humana. Exhibint els animals des que són petits, guanyen molts diners mentre resulten atractius per als turistes.

A l’arribada del caçador, els animals estan sovint sota els efectes dels tranquil·litzants o es troben al mateix lloc on als dies anteriors se’ls havia acostumat a menjar.

A aquests caçadors els atrau la garantia d’èxit i pels preus relativament barats:  si caçar un lleó salvatge a Tanzània pot costar gairebé 60.000€, fer-ho amb aquesta modalitat val entre 6.000 i 45.000€. Tot això ha fet que als últims anys el número de trofeus de lleó exportats del país passés de 1.830 entre 2001 i 2006 a 4062 entre 2006 i 2011. Per tant, ha marcat un increment del 122% (dades de la investigació realitzada l’any 2013 per Patrick Barckham de “The Guardian”).

Avui dia a Sud-àfrica hi ha unes 160 granges que crien lleons per aquesta indústria i que fan apujar el número d’aquests animals en captivitat a uns 5.000 individus. Més del doble dels que viuen en llibertat i que actualment són tan sols uns 2.000.

Els EUA han prohibit la importació de trofeus de lleó al territori nord-americà en un intent de frenar la desaparició d’aquests animals ja catalogats com a espècie amenaçada i en perill d’extinció.

 

Actuació FAADA

A nivell estatal

  • A través del nostre projecte Turisme Responsable amb els Animals, a FAADA conscienciem sobre les problemàtiques relacionades amb l’ús d’animals en activitats turístiques.
  • Fem xerrades a universitats especialitzades.
  • Ajudem econòmicament a santuaris internacionals d’animals rescatats de la indústria turística.
  • Oferim assessorament especialitzat a empreses del sector i a viatgers particulars.

L’any 2016 la iniciativa de FAADA comptava amb el suport de 80 agències i 200 bloggers de viatges. Si ets agència de viatges o blogger del sector del turisme, t’animem que et posis en contacte amb nosaltres per sumar-te a aquesta iniciativa.

Què pots fer tu?

  • Informa’t del que implica l’ús d’animals salvatges en atraccions turístiques i no hi participis.
  • Ajuda’ns a difondre el nostre projecte i a sensibilitzar a més viatgers. A l’hora de reservar un viatge, fes-ho amb una de les agències que han firmat el compromís de FAADA per a empreses responsables.
  • Si vols ajudar els animals i et preocupa la conservació de les espècies, visita un santuari. És millor no pagar per veure animals en centres que els mantenen en captivitat amb ànims lucratius o portant a terme activitats antinaturals.
  • Si ets un professional del sector, demana’ns assessorament sobre les alternatives ètiques que hi ha i firma el nostre compromís.

Causes relacionades